“Les lleis que afecten les relacions ens les posem nosaltres”

La veritat és que des de petita, amb tot el tema de ciències i números no m’hi he entès gaire. Vaig fer el batxillerat humanístic: grec, llatí, literatura... Tot això perfecte. No hi ha cap llei termodinàmica que m’agradi especialment, però m’ha agradatfer un projecte que hi tingui a veure i poder entendre-les des d’un punt de vista nou, perquè m’ha obert moltes mires i interessos nous. He llegit i après molt del tema.

Em va sorprendre llegir el guió i descobrir tota la feina que ha fet sobre aquests paral·lelismes entre les lleis físiques i les relacions humanes. A part, m’ha sorprès a nivell científic: les lleis 0, 1, 2 i 3 de la termodinàmica, conèixer conceptes com l’entropia. M’ha passat una cosa bastant estranya: a partir d’aquesta pel·lícula, tot el que m’arriba a nivell professional hi té a veure, començant per l’obra de teatre #lifespoiler que vaig fer a la sala Flyhard amb Bruna Cusí.

Jo com a Vicky diria que no, sincerament. Si hem de pensar que no podem decidir res a la vida, i que tot està condicionat per unes lleis físiques, em fa una mica de por. Sí que hi ha altres lleis que condicionen les relacions humanes, incloent-hi també les familiars i d’amistat, que són les que ens posem nosaltres mateixos: expectatives, prejudicis, idees preconcebudes...

Des del principi, vaig dir a Mateo Gil que no volia fer una noia submisa, que anés darrere del noi canalla. Això s’ha explicat moltes vegades. Vaig voler fer el personatge d’una noia amb entitat pròpia, segura de sí mateixa, que té molt clar què ha de fer per aconseguir els objectius que té a la vida. El que li passa és que coneix un noi que està en un moment vital molt diferent, té un comportament molt distint, ella ho passarà una mica malament, però crec que l’evolució al llarg de la pel·lícula acaba explicant que, sense deixar de ser qui és, aconsegueix el que vol. No sé si tindria llarga vida, aquesta parella. Crec que ens sorprendria. Hi ha parelles que creus que duraran 10 anys i s’acaben i d’altres per les quals no donaries res i al cap de 30 anys estan junts i amb set fills. El món de les relacions de parella és un misteri, i en el fons, no hi ha cap norma perquè funcionin o fracassin. Una relació són una persona i les seves circumstàncies, una altra persona i les seves circumstàncies, les circumstàncies comunes... Hi ha tants factors relacionats amb l’èxit d’una relació amorosa que són totalment incontrolables.

No. Teníem dos guions, el que es veu a la pel·lícula i un de cronològic sobre la relació de les parelles, perquè la pel·lícula fa aquests salts endavant i endarrere i ens ajudava a entendre en quin moment estàvem. El que va passar és que, en ser una pel·lícula amb tants efectes de postproducció, per explicar la relació amb les lleis físiques, com fletxes i altres grafismes, teníem un rodatge molt condicionat per la banda tècnica. Vaig estar dos dies caminant en línia recta perquè em desviava de la línia que després es traçaria a postproducció per representar la llei de la inèrcia.

El Mateo Gil ha rodat Barcelona d’una manera que no s’ha rodat mai, amb uns racons que no coneix tothom, o enquadrats de manera diferent. Hi surt molt bonica, és una carta de presentació molt maca. Tots els meus companys de rodatge que venien de fora estaven feliços de treballar aquí. Hi ha uns equips tècnics amb un nivell i un talent al·lucinants.

No és que el busqui, és que m’agraden els tres mitjans per explicar les coses i desenvolupar-me com a actriu. El teatre per mi és casa meva, el meu refugi, el lloc on puc créixer com a actriu, renovar-me. A vegades dic que és com una dutxa, amb què et neteges i recuperes el teu estat natural després de fer mil coses amb presses al cinema o en sèries de televisió. Al teatre tinc temps per al procés creatiu. Però no tinc cap preferència per fer una cosa o l’altra, m’agrada molt rebre un text o un guió i que em modifiqui d’alguna manera. El meu objectiu és fer reflexionar i que la gent es plantegi les coses i les vegi des d’un altre punt de vista. I qualsevol mitjà per explicar les històries està bé. No és que hagi decidit tenir aquest equilibri al currículum, ha anat passant així, i estic molt orgullosa de la meva carrera, he treballat molt per l’edat que tinc, he après molt i he tingut la sort de treballar amb grans mestres en teatre, cinema i televisió. I intentaré que segueixi sent així. És molt enriquidor per mi i com a actriu.