Lletres

Diada total

ÈXIT · El bon temps i una organització modèlica van reunir més lectors que mai a les cites de signatures situades a les artèries del centre de Barcelona

Unes mil parades a la capital es van proposar assolir la xifra rècord de 2 milions de llibres venuts

“Es tracta d’una festa divina, sensacional i meravellosa”, afirma l’escriptor Joan-Lluís Lluís

Gairebé mil parades a Barcelona es proposen entrar a la xifra rècord de dos milions de llibres venuts. Tremend! Els he de confessar que en la meva última participació en la Diada, em va tocar signar –o no signar– en uns coneguts supermercats de la Diagonal al costat de Belén Esteban. Després de l’experiència, em vaig proposar no tornar-hi. Ho he mantingut perquè fent de periodista, et poden trepitjar, pots suar, però la teva moral no va a parar a les masmorres del famoseo. Ahir al matí, rambla de Catalunya, passeig de Gràcia i la Rambla ja eren a petar, però la brisa amainava la xafogor d’altres anys. Dia perfecte per passejar i visitar els protagonistes. Em vaig marcar un itinerari, però vaig acabar cedint a l’impuls de la marea. El primer que vaig visitar va ser el nord-català Joan-Lluís Lluís, que a Alibri signava Jo soc aquell que va matar Franco (Proa), premi Sant Jordi. Dret, atent i amb un ritme constant de signatures, em va permetre treure-li unes declaracions abans de marxar cap a La Impossible acompanyat de Xavier Gagafot de l’editorial: “El dia més feliç de l’any, excepcional. Sant Jordi és la festa del llibre més gran del món i estic immensament content de ser-hi al bell mig. Sense dubtes ni restriccions, he de dir que es tracta d’una festa divina, sensacional i meravellosa.” Lluís encomana tant entusiasme, que em decideixo a avançar dues travessies per trobar-me amb Ada Castells, una veterana de la diada, que signa a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, al costat de dos supervendes: Javier Sierra, guanyador del Planeta, i Almudena Grandes, guanyadora de tot. Amb el seu to murri habitual, Castells em diu que quan ha arribat, una hora abans, ja feien cua alguns dels interessats en les firmes dels esmentats. Ella, però, coincideix amb Joan-Lluís Lluís que les xifres de vendes són importants, però que la festa és primordial: “Aquest Sant Jordi és una bogeria, les cues són llargues. M’ha cridat l’atenció el fenomen blue jeans de jovenetes que ja hi era l’any passat. No ens hem de cohibir perquè són gent que venen llibres únicament el dia de Sant Jordi, i ens deixen la resta lliures. Caldria esperonar-los a entrar a les llibreries més sovint. L’Ada signa exemplars de La primavera pendent (Comanegra), primer títol d’una col·lecció que continuaran altres firmes de la nostra literatura com Rafart, Coca, Palol i De Jòdar, entre d’altres. Explica que amb cada llibre li ha passat alguna cosa bona, “en aquesta ha estat conèixer més de prop Julià de Jòdar, una persona molt generosa i que, com a escriptor més gran, exerceix de mestre. És un plaer coincidir amb escriptors com ell”.

També és un plaer trobar-me l’escriptor i editor Jordi Folk, que em dona exemplars de Llibre de l’apocalipsi (Barcanova) i Retorn al país de les marionetes, coeditat amb la companyia de la gran Herta Frankel, que alguns veterans recordem de la tele. Els dibuixos d’Hugo Prades de la rateta Violeta són entranyables. També ho és trobar-se l’editor i escriptor Malcolm Otero Barral, que em saluda amb Més il·lustres execrables (Rosa dels Vents), on amb el seu company Santi Giménez fan una relectura d’alguns sants il·lustres de la història des dels seus angles foscos. Quim Monzó no para de signar ben cabut els exemplars blancs de Quaderns Crema. Els lectors l’estimem i alguns li demanen dedicatòries per a tota mena de parents, amics i coneguts. Ell, per feina, signa i calla.

Els carrers ja són a petar i em ve una alenada surrealista quan trobo un matalàs amb els llençols desfets a la cantonada de rambla de Catalunya amb Aragó. El campament de pobres de plaça Catalunya es mou per la ciutat dels prodigis com un bressol de misèria enmig de la festa. Combativa i sempre irreverent, Cristina Fallaràs, flamant fitxatge d’Anagrama, em treu la llengua quan passo i la veig per tercer cop durant el meu tour. Signa i li costa mantenir-se asseguda. El seu llibre, Honrarás a tu padre y a tu madre, és un dels plats forts d’aquest Sant Jordi. I s’ho mereix, perquè la Cristina és una lluitadora tenaç en el periodisme i la literatura.

Les cues i la calor em desvien cap a Martí Gironell, amb qui converso una estona mentre la seva cua creix a passeig de Gràcia.

Martí Gironell als Estats Units
Exultant es mostrava Martí Gironell per la bona acollida i les cues que provocava el seu nou llibre La força d’un destí (Columna), premi Ramon Llull, el més ben dotat de la literatura catalana, convocat per Planeta: “Estic molt content perquè estic recollint els fruits del 28 de febrer, quan la novel·la es va publicar. Ara rebo el feedback de molts lectors que se l’han llegit, alguns dels quals em comenten que se’ls ha fet curta. La novel·la puja com un coet i trobo lectors que s’interessen per la cultura del vi i la gastronomia, imprescindibles en aquesta novel·la. És fascinant veure aquest moviment i saber que la novel·la sortirà als Estats Units. Tot suma en una jornada esgotadorament encantadora.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona