Preparats per al salt

Carmen 113 és un grup treballador i perseverant, que ha tingut més d’una ocasió per fer el salt a les grans audiències, i a pesar de no haver-ho aconseguit fins ara –almenys no tant com ho mereix–, no s’ha rendit: ha tingut baixes en les seves files, frustracions amb companyies discogràfiques que els havien promès una projecció que mai no es concretava, i probablement la sensació que el temps passava, però en realitat no passava res.

Reinventats a partir del seu tercer disc, el notable Mecanismos de defensa (2013), marcat per una formació renovada i un canvi d’estil dràstic, els gironins han fet ara un disc excel·lent, Discutir desnudos ( U98 Music ), amb grans cançons que encara guanyen més punts en el seu intens directe, com es va poder comprovar divendres en la presentació oficial del nou treball, que va tenir lloc a l’auditori de La Mercè de Girona, dins del festival Strenes , concretament formant part de la nova secció Talent Gironí.

El sextet va començar fort amb Abrazos que curan i els seus cors d’èxtasi col·lectiu, com en el videoclip en què el grup apareix tocant envoltat, simbòlicament abraçat, pels seus amics, molts dels quals tornaven a acompanyar-los en aquesta esperada estrena en directe. Tan forts i segurs anaven que, després de La improvisación y el impacto, ja van deixar anar la poderosa Discutir desnudos, una de les cançons que els hauria d’obrir definitivament les portes de l’èxit, amb les seves dosis exactes de melodia, potència i emocions ben exposades. Jaume Nadal canta com mai, amb una gran amplitud de registres i la seguretat escènica que dona la pròpia experiència, però també estar ben envoltat de grans músics: els guitarristes Jordi Martín i Alfredo Moreno, la secció rítmica formada pel bateria Rafa Gallardo i el baixista Roger Tor, i el teclista Albert Casellas, tots ells creant denses capes de so, canvis de ritme insospitats –com a Principios, un dels temes més ballables, juntament amb Las peluqueras– i, en resum, un rock realment madur, sense que això soni a contrasentit.

Al llarg de la nit van repassar gairebé tot el nou disc, i hi van afegir cinc temes de Mecanismos..., entre ells Kira –la cançó que Nadal va dedicar a la seva filla, ballarina incansable en la primera fila– i, ja en la recta final, Los últimos días –amb pinzellades de slide guitar– i Adiós y hasta mañana, per acabar, com el nou disc, amb El vértigo en tus manos, sense necessitat de bisos impostats. Van conquerir el públic de casa, en una gran nit que fa presagiar que sí, que aquesta vegada estan preparats per al salt definitiu. Com deien els Ramones, avui el teu amor, demà el món. Que així sigui.