Música

IMMA PASCUAL

PIANISTA, CANTANT, PROFESSORA DE CANT CORAL A L’EMM I DIRECTORA DEL COR GERIONA

“De petita cantava amb les finestres obertes i els porticons tancats”

Ha publicat ‘Cantar em fa feliç’ (Cossetània Edicions), llibre en què exposa els beneficis documentats del cant coral i repassa la seva trajectòria en el món de la música

Imma Pascual (la Bisbal d’Empordà, 1971) recull –amb la col·laboració de Rubèn Montañá– vivències i desgrana els profunds beneficis que genera la pràctica de la música i, d’una manera molt especial, el cant coral. Per a ella, la música és una forma de vida, un mitjà d’expressió incomparable i alhora una font de salut, satisfacció i benestar.

Peret ja cantava l’any 1974 a Eurovisió ‘Canta y sé feliz’ i vostè ho reafirma en un llibre. N’hi ha per a tant?
El mateix títol és una afirmació que és totalment certa. Com a pedagoga i per la pròpia experiència personal, tinc clar que cantar em fa feliç i és del tot terapèutic. Hi ha molts refranys que ho refermen.
Com la dita que recull al llibre: “Qui canta els mals espanta.”
Els que treballem a l’entorn de la música i el cant apreciem com els alumnes solen sortir millor més que no pas entren després de les classes. Hi ha moments en què les pulsacions del cor s’uneixen i tothom respira al mateix compàs! I no és només una percepció: en una part del llibre s’exposa amb demostracions científiques, moltes basades en estudis de Melissa Mercadal, catedràtica a l’Esmuc, especialista en musicoteràpia que va treballar anys als EUA, on n’hi ha molts estudis mèdics. Vaig ser alumna seva i ja aleshores ella tenia clar que, a l’hora d’ensenyar, calia unir l’art de cantar i la felicitat. Està provat que la música i el cant són font de salut i el component de benestar que aporten.
Diu també que qualsevol persona pot cantar, sense límits d’edat, aptituds... Fins i tot els que desafinem?
Tothom pot cantar i tothom pot ser feliç fent-ho. És cert que hi ha qui ha d’entrenar més l’oïda, que resulta indispensable per afinar i encaixar l’harmonia. He portat grups de teràpia que no afinen, però no sap com de feliços són quan canten!
Quan va començar a cantar?
Quan tenia uns cinc anys, gaudia cantant en la intimitat, m’agradava que m’escoltessin, però gens que em veiessin. És així que cantava amb les finestres obertes i els porticons tancats. Un dia un veí va comentar als meus pares per què no m’apuntaven a cantar.
Considera una “experiència gairebé sobrenatural” cantar en un cor.
Sempre he estat introvertida i un dia vaig descobrir que em sentia més feliç tocant el piano durant hores a la meva habitació més que no pas actuant en un escenari, que m’imposava. Però també soc empàtica i necessito relacionar-me. L’equilibri el vaig trobar dirigint un cor. La interacció que experimento amb els músics em fa sentir realitzada. Sobretot quan entrem de zero en una partitura que treballem i fem créixer plegats. Però en el meu cas, quan dirigeixo, el súmmum arriba quan els alumnes arriben a aquell punt màxim a què volies arribar i encara més quan s’estableix una connexió amb el públic. Una confluència tant tècnica com comunicativa i emocional amb la qual tancant els ulls i obrint-los m’adono que puc haver anat molt lluny!
I com recorda el pas per l’‘Oh happy day’ (TV3, 2013) del Cor Geriona, que dirigeix?
Vam arribar a totes les llars de Catalunya. La televisió ens va apropar a famílies que ens van conèixer per primera vegada. Nosaltres vam aprendre molt, sobretot en el vessant tècnic i a comunicar. També a unir el cant amb el moviment. El Cor Geriona és de formació clàssica, de veus blanques, aleshores amb un únic noi al grup, en Jan, i el concurs ens va introduir en un repertori més variat que va fer lluir la nostra personalitat. L’experiència ens va permetre sortir del nostre àmbit de confort i de la rutina, i això vol dir créixer. Com ara el fet d’escriure un llibre i obrir-me.
Cantar ve a ser un ‘esperanto’?
Sí, és un llenguatge universal de comunicació. El cant és un aliat, un company, et permet comunicar-te amb els altres i amb tu mateix. A casa sempre hem cantat i posem molta música. És tant, que fins i tot podem saber l’estat d’ànim d’un membre de la família segons la música que escolta. La música és una eina de comunicació total.
Amb el llibre deia que s’ha obert molt. Ho necessitava?
Com li deia, sempre he estat tímida i, de mica en mica, m’he anat obrint. La música i la meva professió m’han ensenyat a fer-ho. La comunicació és vital! Transmetre t’obre la ment. Si ets una persona tancada, et prives de tot. Jo era d’aquelles que no preguntaven a classe per vergonya. Ara soc més feliç.
A part de la música, què més la fa feliç?
La comunicació, escoltar persones que parlen bé, per contingut i per la manera com ho fan. Ballar, tot allò relacionat amb el món corporal. I el contacte amb la natura em carrega molt d’energia, sobretot les sortides a la muntanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda