Novel·la
Marta monedero
Cant contra la violència
S i a la reveladora La vegetariana Han Kang abordava la violència contra una dona que evita menjar carn, a Actes humans amplia l’abast de les agressions i qüestiona el sense sentit d’una matança perpetrada pels militars en un escenari poc conegut per a nosaltres com és Gwangju, la ciutat natal de l’autora sud-coreana, situada en una província coneguda com el graner de Corea. Actes humans es distancia força de La vegetariana, tot i compartir el clam contra la violència. En aquesta ocasió, Kang ordeix una història estranya que atrapa com una teranyina de fils inquietants mentre reconstrueix l’acarnissament del 1980 contra la població de la ciutat enfrontada a la dictadura de Chun Doo-hwan, que es va saldar amb un recompte oficial dubtós de 144 civils morts als quals cal afegir-hi 22 militars i dos policies.
Actes humans s’amara d’una alenada de fatalitat que evoca alguns dels contes d’Alice Munro i també el Mirall trencat per l’esgarip lacerant d’una de les frases de la novel·la de Rodoreda: “Hi ha gent que amb un record en té per tota la vida”. Una veritat que Kang semblar mastegar i reformular fins traslladar-la a l’imaginari de la península de Corea amb un “hi ha records que no cicatritzen mai”.
Construïda com un trencaclosques a diverses veus, aquesta novel·la que oscil·la amb un àgil joc de narradors recorda de resquitllada la literatura de Murakami per la solitud dels personatges. Els protagonistes evoquen el dia fatídic, quan alguns decideixen què fer amb els caiguts en el bany de sang a través d’una història que dona veu a les víctimes que malden per recordar, entre tenebres i profundament tristos, en una mena de rèquiem allargat en el temps, que s’enlaira fins convertir-se en una colpidora denúncia.
Detalls essencials
Anys més tard, molts d’ells encara arrosseguen la culpa d’haver sobreviscut a la tragèdia. Una culpa en la qual Kang, d’alguna manera, s’hi emmiralla. L’autora tenia 9 anys quan l’exèrcit va provocar la desfeta a la seva ciutat. En aquella època, però, ella ja vivia a Seül. Els seus pares se n’hi van anar quatre mesos abans de l’alçament a Gwangju. Però els remordiments la van abocar a comprar-se un llibre de fotos sobre la matança. A partir d’aquí és fàcil imaginar-se que els records la rondessin sovint fins determinar que la quarta economia asiàtica no havia canviat tant en quasi quatre dècades i que pagava la pena destil·lar-los en aquesta creació magnètica i poètica en què els arbres i la pluja prenen vida perquè Kang és tota una mestra a trobar els detalls essencials i fer-los rellevants.
Un dels encerts dels llibres de Rata són els textos complementaris. En aquest cas, especialment necessaris perquè som davant una literatura de la qual en tenim pocs referents. L’anàlisi de Mar Abad i el context històric explicat per Álvaro Colomer esdevenen altament clarificadors.
