Cinema

Josep Maria Pou

Actor

“El Dalí que coneixem és una creació d’actor”

La relació de Dalí amb la família és d’una intensitat emotiva que té el to de tragèdia grega

La nova pel·lícula de Ventura Pons, Miss Dalí, aborda la figura del pintor des de la mirada de la seva germana, Anna Maria. Aquesta ambiciosa producció, de 2 hores i 48 minuts de durada, s’estrena avui a tot Catalunya i es veurà a les 19 h en una sessió de gala als remodelats cinemes Las Vegas a Figueres (per rigorosa invitació), del grup Texas de Ventura Pons. El mateix director i alguns actors hi assistiran. Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) interpreta en aquest film el Salvador Dalí pare, un notari de Figueres que va mantenir amb el fill una complexa i turbulenta relació, i té quatre projectes més ja rodats (Las leyes de la termodinámica, de Mateo Gil; El árbol de la sangre, de Julio Medem; El reino, de Rodrigo Sorogoyen, i la sèrie La Catedral del Mar). Amb tot, explica que la llista del que li han ofert i no ha pogut fer potser seria més llarga que la del que ha fet. “Em considero un privilegiat, no m’ha faltat mai feina”, diu, però vol baixar el ritme –“un va tenint molts anys i ja tinc ganes de descansar una mica”.

Dalí es va crear personatges. Tenia alguna cosa d’actor?
Per descomptat que sí! Dalí podria haver escrit un manual d’interpretació per als actors, perquè es creava i es recreava cada dia. Creava personatges de si mateix que ell interpretava, i estaven molt ben pensats. Estic convençut que a les habitacions d’hotel quan voltava pel món, o a casa seva a Portlligat, inclús assajava el to en què havia de dir determinades frases, la manera de comportar-se... El Dalí exterior que coneixem és tan teatral, és tan un estereotip de si mateix, que és una creació d’actor completament. Una altra cosa és si era un bon actor o un mal actor, o si eren creïbles les seves interpretacions.
Vostè què en pensa?
Jo crec que les seves interpretacions estaven molt sobreactuades, però perquè ell les volia fer així. Era un personatge molt complicat. He llegit molt sobre Dalí i en el fons em fa molta pena. Va ser un geni, admiro certs aspectes de la seva obra, em sembla un dibuixant increïble, m’agrada molt com va ser capaç de ser un agitador cultural en una Espanya molt negra, però en el fons, amb aquell final que va tenir, hi ha un moment que em fa pena. Sembla un home que va estar sempre molt sol.
Creu que és difícil ser el pare d’un geni?
No m’ho havia plantejat mai. Suposo que sí, deu ser difícil ser pare de qualsevol geni, i ser-ho de Dalí, encara devia ser molt més complicat. No s’ha escrit molta cosa del pare de Dalí, més enllà del que van escriure els seus fills Salvador i Anna Maria. El que se’n desprèn és que va ser una relació enormement conflictiva, potser perquè van xocar dos caràcters molt forts. Era el notari de Figueres, i això era gairebé com un títol nobiliari; un home reconegut, de molt prestigi, respectat per la gent. Es relacionava amb les altes institucions i els grans personatges de la ciutat. Jo me l’he imaginat com una espècie de patrici romà. Suposo que, a un home així, trobar-se amb un fill que amb 14 o 15 anys ja sortia disfressat amb una capa negra i un llaç negre de dos metres penjat al coll, no li deuria fer molta gràcia. Contínuament trencaven la relació i després la reprenien.
Però també n’estava orgullós...
Tot i que el pare considerava el fill extravagant, l’envia a Madrid a estudiar belles arts, i n’està orgullós. Està molt pendent de la carrera del seu fill, i això és també una mostra d’estimació. Quan el pare s’adona que Salvador Dalí entra en contacte amb els surrealistes i comença a fer coses rares, per dir-ho així, s’emprenya molt més. Va ser una relació molt complicada. Mereixeria per si sola un llibre que no s’ha escrit.
Va canviar el testament uns quants cops...
Sí, el va desheretar sis o set vegades i el va fer fora de casa un munt de vegades. Era una relació quasi de tragèdia grega.
Per què ho diu?
A la tragèdia grega, el principi del teatre, si vas a buscar Èdip, l’Orestíada, Antígona... et trobes que tot són conflictes familiars. En aquest sentit, la relació de Dalí amb la germana i el pare arriba a tals nivells d’intensitat emotiva que es podria dir que té un to de tragèdia grega.
Ventura Pons també diu que Dalí va trair tothom. Fins i tot el seu pare?
Jo crec que sí, i ho va fer conscientment. Hi ha una escena, quan el pare està al llit morint-se, que li diu “traïdor” i “feixista”. El pare, que va començar a seguir la seva carrera amb tanta il·lusió, recollint tots els retalls de diari, n’estava molt orgullós en la distància. A partir del moment que Dalí coneix Gala i entra en el món del surrealisme, no li agrada gens, ni tan sols l’obra que crea. El pare se sent abandonat i sense poder fer res.
Políticament també és una persona complexa.
Aquí confesso que estic fet un embolic. Li preguntava al Ventura i li passava el mateix. De cop sembla un lliurepensador, després té unes idees molt catalanistes, que llavors no tenia la connotació de separatisme que té ara, era un home d’ordre... No era un home d’idees claríssimament definides, més aviat anava canviant. Gent de Figueres que l’havia arribat a conèixer i ens venia a veure al rodatge i deia que era un home molt estirat, distant, i només es reunia en un casino de Figueres amb els militars del Castell de Figueres i l’elit de funcionaris de duanes que venia de Madrid, que treballaven a La Jonquera i vivien a Figueres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona