Una altra Maria Magdalena

Amb una visió onírica de Maria Magdalena flotant a l’aigua comença (i a la vegada també acaba) la pel·lícula que, dirigida per l’australià Garth Davis, encarna una revisió d’aquest personatge evangèlic alliberant-lo de l’estigma de la prostitució per convertir-lo en una dona que, fugint de la família que vol imposar-li un casament i que la condemna per ser diferent, crea el sentit de la seva vida seguint un sanador que predica un altre món: Jesús, òbviament. Encara més: presenta Maria Magdalena com la més lúcida dels deixebles i l’única capaç de comprendre que el nou món no naixerà de la confrontació irada amb l’existent, sinó dins d’un mateix i, per tant, amb una transformació espiritual. Així, la imatge inicial voldria representar la lleugeresa d’esperit, però, contràriament, potser il·lustra la pesantor del film quan vol fer-nos arribar un missatge.

Amb un guió escrit per dues dones, Helen Edmundson i Philippa Goslett, que assumeix una perspectiva feminista manifesta en l’interessant primer tram del film, Garth Davis, filmant en bells paisatges, situa Maria Magdalena al centre del relat i, com s’ha dit, n’ofereix una altra visió, que, d’altra banda, eludeix la idea que va mantenir una relació amorosa amb Jesús. Tanmateix, a partir d’un moment, sembla no poder evitar que la figura de Jesús s’imposi amb l’escenificació de la resurrecció de Llàtzer, l’entrada a Jerusalem en la Pasqua de Rams, l’expulsió dels mercaders del temple, el sant sopar, la traïció a l’hort de les oliveres i la crucifixió. És així que va diluint-se Maria Magdalena, interpretada per Rooney Mara, que mira extasiada Joaquin Phoenix encarnant Jesús. De fet, tots dos semblen en trànsit: té a veure amb els seus personatges, o el film documenta que els dos actors van enamorar-se mentre el rodaven?