Un pont aeri

Era un desig que es va apuntar l’any passat en la primera edició del Oui!, festival de teatre francès a Barcelona. Que els impulsors del festival aconseguissin portar autoria catalana a París. Si la programació a Barcelona serà de l’1 a l’11 de febrer, Barcelona en Scene es desenvoluparà a París a l’abril, amb una producció francesa d’El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró i els Búfals de Pau Miró. Sergi Belbel hi farà una classe magistral.

Mathilde Mottier i François Vila mantenen la complicitat d’institucions com ara l’Institut Français de Barcelona i l’Institut del Teatre, a més de l’Almeria Teatre i La Caldera. En la seva aventura de programar teatre en francès a Barcelona (“hem descobert que hi ha un públic i que trobem moltes persones que ens pregunten com poden ajudar [a consolidar-ho]”, comenta Vila) han trobat un nou còmplice en el govern quebequès. I és que dins del programa s’inclou una lectura dramatitzada de Llums, llums, llums d’Evelyne de la Chenelière. És una obra que preparen les de Q-Ars (Anna Güell i Daniela Feixas) per als propers mesos i que, de fet, ja repeteix l’aventura que van provar amb èxit a Jocs de paciència (2005) d’Abla Farhoud.

En total, Oui! programa nou espectacles i es completen amb taules rodones. La majoria dels muntatges estan sobretitulats, tot i que quan es tracta d’una comèdia amb jocs de paraules, ho descarten. El programa d’Oui! presenta peces en poques sessions que, sovint des de la comèdia o una posada en escena suggeridora, prova de respondre les grans preguntes de l’actualitat. Un exemple és l’espectacle d’arrencada Et pendant ce temps Simone veille, una comèdia humorística sobre la condició de la dona a França des dels anys cinquanta fins a l’actualitat, amanida amb paròdies de cançons. També és el cas d’Un démocrate, que proposa un viatge a partir de la biografia d’Edward Bernays, nebot de Sigmund Freud, que va ser l’inventor de la tècnica de manipulació massiva, als anys vint a Nova York. També hi ha moments per a la reflexió més densa. Com ara Le quatrième mur, en què un director es proposa aixecar una versió moderna d’Antígona al Líban en guerra, amb actors que provenen dels camps de batalla. Les rèpliques donen peu que els enemics de trinxera trobin un lloc per parlar i posar-se en el lloc de l’altre.