Cultura

Crònica

òpera

La fórmula màgica

El Liceu ple de gom a gom. Al vestíbul, desfilada de personalitats diverses, com ara l’antic director Joan Matabosch, com si es tractés de l’obertura de temporada. Al bell mig, abraçada entre el director general (que s’acomiada al març del càrrec), Roger Guasch, i el delegat del Gobierno, Enric Millo, que el dia anterior havia fet campana al lliurament dels premis Josep Pla i Nadal, però que al Liceu –i al Cercle del Liceu, bien sûr– es nota que s’hi sent com a casa. I és que en cartellera, diumenge a la tarda, hi havia l’estrena d’una de les obres de més èxit de tots els temps L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti (amb la producció de Mario Gas), que, malgrat la seva antiguitat i les vegades que l’han reposat, conserva la gràcia inicial. Però, sobretot, hi havia molta expectació per veure debutar l’australiana Jessica Pratt en el paper d’Adina, i, en aquest sentit, la soprano no va decebre gens ni mica. Va brodar el personatge tant en l’aspecte vocal –amb unes floritures hipnòtiques i espurnejants– com en l’aspecte interpretatiu. Pratt va ser una Adina orgullosa i altiva, però també juganera i seductora a mesura que avançava la trama. Acostumada a fer papers tràgics, Pratt va demostrar que també pot posar-se un vestit de flors i fer de múrria camperola cobejada. Malgrat l’estampat, la seva impressionant veu, que es ramifica per moments en unes figures impossibles, fa oblidar tota la resta. Com passa darrerament al Liceu, però (penso en el darrer Tristany i Isolda, amb Iréne Theorin i Stefan Vinke), la soprano va eclipsar –a tots els nivells– el seu partenaire, aquí l’eslovè Pavol Breslik, que cantava per primer cop al Liceu. Amb un timbre de veu bell i melós, li faltava per moments potència i... no, no va entonar cap bis d’Una furtiva lacrima. Mercedes Gancedo va ser una estupenda Giannetta i Paolo Bordogna, un Belcore que va anar creixent en solvència vocal. Dulcamara, el veterà Roberto de Candia, feia i desfeia tal com li semblava per coronar una representació reeixida. L’elisir es representa fins al 28 de gener i ofereix ben bé la fórmula màgica per riure en uns dies que són, més aviat, per al drama.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa