Cultura
Bruixes i traïdors
La Filmoteca dedica un cicle a la cacera de bruixes quan fa 70 anys del primer gran Comitè d’Activitats Antiamericanes a Hollywood
“Fa 70 anys del primer gran Comitè d’Activitats Antiamericanes”, explica Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. “No va ser el primer, i va ser abans de McCarthy. És el moment històric en què Hollywood es posa en el punt de mira.” Amb aquest motiu, la Filmoteca programa un petit cicle de cinc films amb el títol de 70 anys de la cacera de bruixes a Hollywood, que va arrencar ahir amb la projecció de Trumbo (es tornarà a projectar el 29 de desembre) i s’allargarà fins al 4 de gener.
Riambau comenta que és un cicle “petit, però molt representatiu, amb quatre pel·lícules que reconstrueixen el període”: Trumbo [2015], la biografia que es va fer fa poc sobre Dalton Trumbo; La tapadora [1976], amb Woody Allen, “escrita i dirigida per gent que va estar a les llistes, i per tant autobiogràfica”; Caza de brujas [1991], amb Robert De Niro, que “és la història dels Deu de Hollywood”, i Buenas noches y buena suerte [2005], dirigida per Georges Clooney, “la història d’un periodista de la televisió nord-americana que va tenir el coratge d’enfrontar-se al maccarthisme”. També es projecta La ley del silencio, “la pel·lícula que Elia Kazan dirigeix després de denunciar els seus camarades i es pot llegir com una apologia de la delació”.
Altaveu anticomunista
El director de la Filmoteca defineix el maccarthisme com “un moviment molt ampli fruit de la guerra freda i destinat a denunciar i erradicar la infiltració de comunistes dins els EUA”. La campanya va afectar molts sectors i, segons Riambau, “Hollywood tenia l’al·licient que eren rostres coneguts, representava un altaveu propagandístic de la campanya anticomunista molt important”.
Ara fa 70 anys, el 1947, “es va fer el procés del qual van sortir els anomenatsDeu de Hollywood, entre els quals hi havia Dalton Trumbo, directors importants com ara Edward Dmytryk, guionistes, actors...” “Molts d’ells van acabar a la presó –continua Riambau–, i alguns d’ells, com ara Dmytryk, per sortir-ne van acabar denunciant els seus companys. Després el va seguir Elia Kazan, un gran nom al Hollywood d’aquell moment. El fet de canviar de bàndol i delatar companys va tenir una repercussió important.”
Tensió a Barcelona
Esteve Riambau va ser testimoni d’un episodi relacionat amb tot això: “Entre les dues o tres vivències que considero històriques de la meva vida n’hi ha una d’inoblidable. Al Festival de Barcelona del 1988 es va fer una sessió a l’edifici de la Diputació de la rambla Catalunya on estaven convocats alguns supervivents dels Deu de Hollywood, i hi va haver un enfrontament directe de dues persones que eren a la taula, Jules Dassin i John Berry, que van denunciar públicament Edward Dmytryk que estava assegut a la platea. Li van dir: «Tu vas ser el camarada que, per sortir de la presó i salvar la teva carrera i la família, ens vas denunciar.» Va ser un moment d’una tensió brutal.” Orson Welles, però, els va dedicar una frase carregada d’ironia i acidesa, recorda Riambau: “En el fons, la Cacera de Bruixes és una reacció de l’esquerra nord-americana per salvar les seves piscines”.El director de la Filmoteca veu algun paral·lelisme amb el que passa ara a Hollywood: “En un registre completament diferent, el que s’està destapant sobre el tema de l’assetjament sexual no deixen de ser unes llistes negres. La gent que se sotmetia a una mena d’humiliacions, política aleshores i sexual ara, i si no s’hi sotmetien, entraven en llistes negres que els costava la seva carrera.”
