Banalització d’una idea

Traspua una certa justícia poètica que un refugiat, assassinat en una cacera policial, ressusciti, leviti i, amb poders sobrenaturals, s’escapoleixi d’aquells que el persegueixen. I encara més que la ficció, una forma de contrariar la tirania de la realitat, s’esdevingui a Hongria, un dels països amb un govern que ha manifestat de manera explícita que no vol acollir cap refugiat. La idea és de Kornél Mundruczó, un director provinent del món del teatre que, abans de Jupiter’s moon, presentada en la secció oficial del festival de Canes i festejada a Sitges amb el premi a la millor pel·lícula, ha dirigit, entre d’altres, White god, en què els gossos es revolten contra els éssers humans que els oprimeixen, i Delta, en què un romanès recupera la cabana del seu pare, a la vora del Danubi, per viure lluny del món civilitzat. Tanmateix, un cop plantejada la idea, sembla com si Mundruzcó no sabés com tractar-la i així, doncs, estar-ne a l’altura. En tot cas, la du cap a un lloc desconcertant que pot provocar estupefacció i fins i tot una certa indignació.

El director hongarès converteix el personatge en una mena de superheroi en un film d’acció en què supera tota mena d’obstacles i que es remata amb una persecució automobilística espectacular filmada, això sí, amb solvència.

Malauradament, el film renuncia a la poètica, a una poètica moral i política. Això encara que es faci present un metge que, en principi servil a les pràctiques i les mentides de la policia i les autoritats, experimenta humanes contradiccions que semblen dur-lo a un camí de redempció. El cas és que la bella, poètica idea resta banalitzada.