Cinema

JOAN SALARICH

DTOR. FESTIVAL BBVA DE CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLÓ

“Optem per primar el documental”

“Som el cinquè festival de cinema de muntanya més antic del món, i això sol ja és una referència”

“Ens hem d’adaptar als nous canvis que hi va havent i innovar en tot el que puguem”

Un ‘modus vivendi’
Joan Salarich (Torelló, 1957) es dedica en cos i ànima a l’organització del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que enguany ha tingut un pressupost de 158.000 euros (un 5% més respecte al 2016). Des de l’inici del festival, el 1983, sempre n’ha estat el director. Hi treballa en exclusiva i també és, des de l’any 2009, el president de l’International Alliance for Mountain Film (IAMF), l’associació mundial de festivals de cinema de muntanya. Tancada la 35a edició i “quan encara ho tenim fresc a la memòria”, diu, toca fer valoració general i, si convé, retocar aspectes puntuals per a l’any que ve.

Les sessions non-stop d’avui posen punt final a la 35a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, dirigit per Joan Salarich.

Aquest any s’han projectat 44 pel·lícules. El jurat cada vegada ho té més difícil per seleccionar?
Per triar les que entren a competició, realment sí. Cada vegada hi ha més nivell, probablement perquè els equips de filmació són més bons. En Jordi Pons recordava que quan ell filmava amb 16 mil·límetres havia de canviar el rodet de la màquina a 8.000 metres, en canvi ara amb una petita càmera a la motxilla que no pesa es pot fer una bona filmació. Altra cosa és a l’hora de treballar els guions, on continua havent-hi certes deficiències.
El fet de pujar segons quina muntanya ja és una gesta i es recull més com a vivència personal que en llenguatge cinematogràfic?
Intentem evitar-ho. De les 44 pel·lícules n’hi ha que són autèntics documentals molt ben treballats i estructurats, i altres que més aviat són reportatges llargs. Des de fa temps optem per primar el documental. Entenem que un festival de cinema ha d’anar cap als valors cinematogràfics dels treballs presentats: guió, muntatge, música...
L’alpinisme ha anat deixant pas a altres disciplines de muntanya?
Depèn de l’època. Quan vam començar hi havia alpinisme i escalada, a més de l’esquí. Posteriorment, van començar a arribar esports nous des del punt de vista de la filmació: caiac, ràfting, salt base, parapent, ala delta... Aquestes pel·lícules tenen una durada de dos o tres anys i llavors van desapareixent. La clàssica pel·lícula d’expedicions que hi havia als anys vuitanta o noranta ha obert pas a altres formats.
Amb 119 propostes rebudes de 27 països, el festival de Torelló ja es considera de referència mundial?
Sí. D’entrada ho és per l’antiguitat del festival. Som el cinquè més antic del món, del que se n’han fet més edicions, i això sol ja és una referència. A més, el nivell de les pel·lícules i la presència de directors o productors que tenim cada any fa que estigui molt ben considerat i sigui un clàssic.
Hi ha el perill de tocar sostre?
Jo crec que no. El món del cinema de muntanya va canviant i nosaltres amb ell. Cada any hi ha propostes noves. D’una banda, ens hem d’adaptar als nous canvis que hi va havent i, de l’altra, hem d’innovar en tot el que puguem. Hem d’aportar coses noves, encabir-hi nous formats o idees.
Per segon any heu apostat per la sessió Natura i Muntanya. La idea és anar obrint el festival al concepte de natura en sentit ampli?
Aquestes pel·lícules solien ser el 10 o 15% del total. N’hi havia 5 o 6 que es passaven amb les altres i l’any passat vam decidir separar-les, perquè entenem que el públic és diferent. Aquest any han estat 11 i penso que és un dels camins: donar l’opció a un públic al qual la part esportiva de la muntanya no li acaba de convèncer i que està més interessat en els valors sobre la natura i la protecció del medi ambient, sempre a la muntanya.
Avui s’acaba el festival. Allargar-lo dos caps de setmana és encertat?
A nosaltres ens funciona bé. Alguns festivals ho fan en quatre dies, però poden fer projeccions al matí i a la tarda. Nosaltres no ens ho podem permetre. Allargar-ho durant deu dies ens va molt bé i no ens hem plantejat canviar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic