cultura

Kornél Mundruczó

director de cinema

“Superman també era una mena de refugiat”

Vivim en horitzontal: Facebook, èxit, diners... No tenim connexió amb les qüestions verticals”

El cineasta hongarès Kornél Mundruczó va guanyar fa un mes el Festival de Sitges amb Jupiter’s moon (La lluna de Júpiter), una pel·lícula que aborda el tema dels refugiats al seu país des de la perspectiva del cinema fantàstic: un sirià abatut per la policia a la frontera adquireix el poder de levitar. Mundruczó és un habitual del Festival de Canes, on va presentar aquesta pel·lícula i fa tres anys hi va guanyar la secció Un certain regard amb White dog.

Ha explicat que quan era un nen llegia un còmic que es deia ‘The flying boy’.
Sí, era un adolescent i vivia encara en el règim comunista. Llavors ens arribaven llibres de ciència-ficció del bloc soviètic. Hi havia grans col·leccions. No era un còmic, era un llibre amb dibuixos, textos... M’agradava molt aquesta sèrie, i és la meva connexió amb la ciència-ficció. En reflexionar-hi, em vaig adonar que Superman és una mena de refugiat, i que ell i altres superherois eren una mena d’àngels perduts.
Per què va decidir utilitzar aquests superpoders per parlar dels refugiats?
Em va semblar molt provocador que un dels refugiats esdevingués una mena d’àngel, un superheroi. En la crisi de refugiats hi ha moltes contradiccions i volia fer evident que es tracta d’un problema molt complex. Reflectir la nostra realitat és molt difícil, fins i tot si fas una pel·lícula de gènere pur, un film de terror o un thriller. Però, al mateix temps, les pel·lícules van més enllà dels llibres, són més rellevants, reflecteixen més la nostra realitat.
Vostè va passar unes setmanes en un camp de refugiats. Ha dit que no es podia creure el que veia, com pot passar amb un home que vola...
Sí, volia crear una història que contínuament fes que la gent es plantegés si ha de creure el que veu. Els superherois són com un mirall. També ho és Superman, per mi, és com un mirall que fa que ens preguntem: “Qui soc?” Aquests figures són molt bíbliques, és evident. Crec que el públic ho ha entès molt bé.
Fins a quin punt ha volgut provocar una reacció al seu país, la seva societat, amb aquesta pel·lícula?
Visc en un país molt estrany. Els darrers deu anys ha esdevingut molt populista, i el populisme vol crear por, assenyala qui és l’enemic. Els darrers tres anys, assenyala els refugiats. La meva pel·lícula contradiu aquest discurs al meu país, i alguns dels que el difonen s’han indignat perquè he utilitzat aquest heroi, que a més està lligat a la tradició cristiana. S’han publicat articles que m’acusen de fer publicitat dels refugiats al meu propi país. Però també hi ha molt públic que ha entès la pel·lícula, afortunadament, que la va gaudir, i es van adonar que no és fàcil posar-li una etiqueta.
Com va plantejar la posada en escena? Sovint la càmera es mou, com si l’espectador fos un refugiat més.
Volia reflectir dues coses molt presents en la pel·lícula: el caos i la pressió. I això era el gran repte, crear aquest estat d’ànim caòtic i sotmès a pressió, que l’espectador el sentís. Per això vam escollir aquest estil de rodar amb la càmera a la mà, completament lliure, i els actors també tenien molta llibertat.
Ha comentat que vivim en horitzontal, que no mirem al cel. Per què ho diu? Necessitem més perspectiva?
Ho veig així, vivim en una xarxa que és completament horitzontal: Facebook, connectivitat, èxit, diners... No tenim connexió amb les qüestions verticals, i això té a veure amb la tradició, Europa és més de connexions horitzontals que verticals.
A què es refereix quan diu “qüestions verticals”?
Les creences: les religions, si hi ha alguna cosa més enllà de la mort... Tenen a veure amb allò transcendent. Avui en dia tothom vol ser jove i estar connectat.
Què li sembla, en aquest context de crisi de refugiats, que a Catalunya es vulgui crear una nova frontera?
No conec gaire bé aquest tema, he llegit que es tracta d’una qüestió econòmica en diaris hongaresos i anglosaxons, i penso que s’ha perdut alguna cosa de l’explicació. És difícil de creure que sigui una qüestió només econòmica.
És més complex.
M’ho puc imaginar, per això no puc comentar res més. No és blanc o negre com he llegit als diaris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic