Cultura

La feina rodona de Cercle A

Una exposició a la Filmoteca recorda la històrica empresa que va portar la VOS

“Estimàvem moltíssim el cinema. Feia anys que escrivíem crítiques i comentaris de pel·lícules, i a vegades em deia: «Què expliquem, si no la podran veure mai?»” Antoni Kirchner, un dels fundadors de Cercle A, l’empresa que va portar el cinema d’art i assaig en versió original subtitulada (VOS) a Barcelona, recorda què tenien al cap fa cinquanta anys, quan ell, Pere Ignasi Fages (mort el 2012) i Jaume Figueras van iniciar les projeccions de Repulsión, de Roman Polanski, en versió original subtitulada en castellà. “Era absurd, calia resoldre aquella situació, i vam decidir i posar-nos a treballar.” La iniciativa d’aquests tres emprenedors es va beneficiar d’una nova llei del cinema promoguda per Fraga per rentar la imatge de la dictadura, que permetia estrenar certes pel·lícules en sales petites i complint uns requisits.

Fotos i documents

La Filmoteca inaugura avui l’exposició La quadratura del Cercle A, formada per fotografies, cartells de pel·lícules, retalls de premsa, objectes i panells explicatius, que repassen els 25 anys d’història d’una empresa que va gestionar la programació de diferents cinemes al llarg dels anys (Publi, Alexis, Capsa, Arcadia, Atenes, Art, Maldà, Casablanca...) i va ajudar a configurar la memòria cinèfila d’incomptables espectadors catalans. “El temps ho devora tot –va dir Esteve Riambau en la presentació de l’exposició–, però que la desaparició del fet no impliqui la desaparició de la memòria.”

Una publicitat imaginativa, innovacions (les sessions golfes; nous horaris, a les 4, les 6, les 8 i les 10...), pel·lícules del país amb presentació del director... són altres idees que va ajudar a créixer i consolidar l’empresa. Jaume Figueras explica que “les grans distribuïdores tenien pel·lícules importants als prestatges, buscaven un forat per treure-les, títols com Midnight cowboy, Belle de jour, Amarcrod..., i les van colar com a art i assaig”. “Vam obrir una escletxa per a pel·lícules importants”, relata.

Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca i comissari de l’exposició, va recorda que “molta gent va veure per primera vegada cinema en versió original gràcies a Cercle A”. “Tractaven els espectadors com a adults, no com a súbdits, per primer cop en aquest país. Van ensenyar a veure el cinema de forma diferent.”

La llavor que van sembrar va donar fruits, i molts cinemes van acabar programant cinema d’autor i altres films alternatius en VOS. A més, segons Octavi Martí, “eren molt millors com a agitadors culturals que com a empresaris”. El 1992 Cercle A va tancar, però la seva història és ben viva en la memòria de milers d’aficionats al cinema.

Cicle de projeccions

A més de l’exposició, que es pot veure fins a l’11 de febrer del 2018, la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle de 30 pel·lícules representatives de Cercle A, que conformen una selecció d’una gran qualitat i variada pel que fa a gèneres, procedència geogràfica i any de producció. Alguns dels títols inclosos són Antes de la revolución, de Bertolucci; Aguirre, la cólera de Dios, d’Herzog; Ser o no ser, de Lubitsch; El marido de la peluquera, de Leconte; Repulsión, de Polanski; Sexo, mentiras y cintas de vídeo, de Soderbergh; Los inútiles, de Fellini; Gertrud, de Dreyer; Yo te saludo, María, de Godard; Nazarín, de buñuel; Mamma Roma, de Pasolini; Bagdag Café, d’Adlon...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Gustavo Salmerón
Director

“Fujo de la definició de documental”

L’actor Gustavo Salmerón ha debutat com a director de llargmetratges amb Muchoshijos, un mono y un castillo, una pel·lícula que gira al voltant de l’excèntrica personalitat de la seva mare. Aquesta...

barcelona
 
Crítica
cinema

Ficció o no

 
Còmic
Jaume vidal

Prevenció contra la idiotització

 
Televisió SERIADA
JAume Vidal

De primera sèrie

 
‘domus artis’
Jaume Vidal

Color amagat

 
Mircea Cartarescu
Escriptor romanès

“Vaig intentar descriure un autor pur”

Barcelona
 
televisió seriada
GEMMA BUSQUETS

Sèries d’or abans de la fal·lera

 
Cultura

El marquès de Camps, caçador i escriptor

Figueres
 
Crítica
cinema

Quan el bé i el mal no poden ser allò que eren