Lletres

premis de cultura

Conflicte a l’ombra de Bergman

David Nel·lo guanya el Bertrana amb un drama familiar ambientat en una àrida illa del Bàltic

Si agafes les dues bessones de Tu a Londres i jo a Califòrnia, la comèdia de Nancy Meyers, i les portes a sopar a casa de la turmentada família de Celebració, de Thomas Vinterberg, potser et sortirà alguna cosa semblant a Melissa i Nicole, la novel·la amb què David Nel·lo va guanyar ahir el 50è Premi Prudenci Bertrana de novel·la, dotat amb 30.000 euros. La literatura, però, no és només un art de la combinatòria, i perquè una història se sostingui pel seu compte fan falta altres ingredients, que en el cas d’aquesta novel·la són, per David Nel·lo, el lloc i el temps. “L’escenari on transcorre l’acció ho determina tot, pot canviar-ho tot”, va dir l’escriptor barceloní, que des del primer moment va tenir clar que ambientaria la trobada de dues famílies aparentment sense cap vincle, l’una nord-americana i l’altra francesa, a l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic, i en plena celebració del solstici d’estiu. “Als països nòrdics aquesta festa no té res a veure amb el nostre Sant Joan”, va aclarir Nel·lo, que en coneix bé els costums després de dues estades llargues a Suècia i d’ambientar a la mateixa illa de Gotland la novel·la infantil La nova vida del senyor Rutin, amb la qual va rebre el premi Edebé el 2014. El solstici escandinau, al contrari, és “un retorn a una espècie d’innocència primigènia, amb tot de garlandes de flors que agafen una dimensió màgica”, va explicar l’autor, tot i que va assegurar que en la seva novel·la no hi ha res de “realisme màgic”.

El llibre, que publicarà Columna el 29 de novembre, comença quan dos matrimonis amb les seves filles respectives, la Melissa Callahan, nord-americana de cap a peus, i la Nicole Vinyals, una perfecta parisenca de pare català, coincideixen de manera fortuïta, durant una excursió, al Bergman Center de l’illa de Fårö, a pocs quilòmetres de Gotland. És ben simbòlic que sigui davant la tomba del cineasta Ingmar Bergman que les dues noies, cara a cara, s’adonin que són idèntiques. A partir d’aquí, es desencadena un conflicte que, com detalla la nota facilitada per l’editorial, “sacsejarà completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més”. El drama s’intensifica, precisament, per l’ambient de celebració que els envolta, i per la mateixa aridesa del paisatge illenc, “un lloc únic, de geografia molt peculiar”, el va definir Nel·lo, on Andrei Tarkovski va filmar-hi Sacrifici i el mateix Bergman, Persona o Secrets d’un matrimoni. Les al·lusions, doncs, es multipliquen, com si “Bergman estigués beneint o maleint els personatges tota l’estona”, encara que Nel·lo va destacar sobretot els deutes amb Celebració (Festen), el film que inaugurava el moviment Dogma i en el qual, com ha pretès l’escriptor català a Melissa i Nicole, “els monstres surten de cop amb tota la seva cruesa”. En qualsevol cas, els secrets que s’aniran descabdellant al llarg de la trama tenen a veure amb un dubte moral: “Què estaríem disposats a fer perquè els que ens envolten siguin feliços?” Aquest és el conflicte al qual s’enfronten els Callahan i els Vinyals: el fet d’assumir que “algunes decisions tenen conseqüències ètiques que s’arrosseguen tota la vida”.

Respecte al fet d’haver guanyat el premi que porta el nom de Prudenci Bertrana en l’any que arriba a la cinquantena edició i es commemoren els 150 anys del naixement de l’escriptor gironí, David Nel·lo va lamentar que no fos més conegut pels lectors, tant ell com la seva filla, Aurora Bertrana, dos “autors únics”. “El meu vincle a partir d’ara amb aquest llinatge, encara que sigui simbòlic a través del premi, m’honora especialment”, va dir.

Nel·lo, que s’autodefineix d’“escriptor i flautista”, ja va guanyar l’any 2009 el premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil, del mateix cartell literari gironí, amb Guguengol. De fet, la seva especialitat és la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual ha publicat una trentena de títols.

Els premis

50è Bertrana de novel·la

Melissa i Nicole

David Nel·lo

40è Miquel de Palol de poesia

La saliva dels morts

Albert Garcia Elena

38è Carles Rahola d’assaig

República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire

Montserrat Tura

32è Ramon Muntaner de literatura juvenil

La noia de la caravana

Xavier Gual

23è Cerverí de lletra de cançó

La mestra, de Zoo

17è Lletra a la millor iniciativa digital de literatura catalana

L’univers poètic de Miquel Martí i Pol

Fundació Martí i Pol

Un ‘thriller’ per crear lectors joves

Com a professor de secundària i escriptor, Xavier Gual (Barcelona, 1973) coneix perfectament les dificultats per fomentar la lectura entre els joves i “buscar aquell llibre que els faci lectors, perquè estic convençut que tots tenen algun llibre que els està esperant”. Als seus alumnes, que li demanen que escrigui un llibre sobre ells –“Jo els contesto: millor un llibre per a vosaltres”–, Gual els va dedicar ahir el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil (6.000 euros i la publicació per Fanbooks), que va rebre per La noia de la caravana, “un thriller juvenil al voltant d’una trama policial i mafiosa”, que segons el seu autor té “ritme, misteri, amor i intriga, però també literatura, perquè crec que no només es tracta de tractar bé les emocions, sinó de cuidar la llengua”. La noia de la caravana té com a escenari principal un càmping abandonat –inspirat en un càmping real de la Garrotxa–, on “la natura es va menjant la civilització” i on una adolescent de 16 anys viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses.

Pagesos valents

Montserrat Tura obté el Rahola amb la vindicació del catalanisme rabassaire
E.V
L’organització sindical va contribuir a la modernització del camp a tot Catalunya

El 12 d’abril de 1931, el partit de l’Esquerra Republicana de Catalunya, fundat a penes feia un mes, va obtenir una victòria aclaparadora en les eleccions municipals que conduirien a la proclamació de la República. Pocs recorden, però, que bona part d’aquell triomf es va deure als sindicalistes de la Unió Rabassaire, que van votar massivament pels republicans. El fet que el seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, fos un dels fundadors d’aquella organització d’arrendataris, masovers i jornalers, és a dir, de pagesos sense terres en propietat, ha animat la metgessa i exconsellera de la Generalitat pel PSC Montserrat Tura a reconstruir aquell moviment de modernització i culturització del camp al llibre República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, que ahir va guanyar el premi Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros. Per Montserrat Tura, que actualment treballa a l’Hospital de Palamós, la poca atenció que ha merescut el paper de la pagesia en el catalanisme polític és inexplicable. Al contrari de la imatge més estesa d’un catalanisme burgès, “de camisa i corbatí”, el compromís del món rural va ser indispensable per tirar endavant les reformes polítiques i socials de l’època, més encara tenint en compte que “Catalunya era tota plantada de vinya, com el Midi”. Fundada el 1922, la Unió Rabassaire representava, enfront de l’Institut Agrari de Sant Isidre, vinculat a la Lliga Regionalista, “uns homes valents, de mirada molt àmplia, que van saber fer coses extraordinàries servint-se de l’autogestió”. Algunes lleis que van aconseguir aprovar són úniques al món, com la de contractes de conreu, i alguns sistemes de producció que van introduir abans de la guerra, com la pasteurització de la llet, no es recuperarien a l’Estat espanyol fins als anys setanta.

Crònica

Cultura, respecte i llibertat

Xavier Castillón

El moment més emotiu de l’acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona, que va omplir ahir a la nit la sala Montsalvatge de l’Auditori, va tenir lloc quan Maria de Palol va recitar la Salve del seu pare, Miquel de Palol, que acaba amb aquests versos: “Dir a l’aire «Catalunya»! I respondre’ns «Llibertat’!». Quan aquest poema va guanyar l’Englantina dels Jocs Florals de Girona, el 1922, “els crits i cants de Catalunya i llibertat s’hi agermanaven en una vibració col·lectiva que va fer escruixir el Teatre Municipal”, com recordava Joaquim Nadal en un article sobre els Palol. I ahir es va evocar aquella nit amb l’enorme ovació que el públic, aixecat, li va dedicar a la filla del poeta, tan emocionada com forta en la seva aparent fragilitat, que va dir tot seguit: “Aquest poema que sembla actual va ser escrit entre el 1920 i el 1921.”

Les connexions entre passat i present van ser una constant durant l’acte presentat per Martí Gironell, en un escenari presidit per la gran senyera habitual i una ampliació de l’obra que Domènec Fita ha dedicat al premi Prudenci Bertrana en la seva 50a edició, mentre els clavells escampats per terra simbolitzaven l’actual revolució pacífica del poble català. El guitarrista Toti Soler i la cantant Gemma Humet van obrir l’acte amb D’un temps, d’un país, de Raimon, i la seva “banda sonora molt escaient”, com va dir Gironell, va continuar en altres moments, amb La cançó del cansat, d’Ovidi Montllor (“Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València”) i Em dius que el nostre amor, de Toti Soler i Joan Vergés, per acabar amb la molt oportuna Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet.

El president de la Fundació Bertrana, Joan Domènech, va sortir a l’escenari envoltat pels seus patrons, per homenatjar tots aquells que han fet possible el premi Bertrana des dels seus combatius orígens –amb un record especial per al recentment desaparegut Salvador Sunyer i Aimeric– i sobretot per exigir respecte i maneres democràtiques a l’Estat espanyol i reclamar el dret a decidir dels catalans i l’alliberament dels detinguts, mentre activistes d’Òmnium desplegaven una gran pancarta amb la paraula “Democràcia!”. El to reivindicatiu de les seves paraules, també ovacionades, va continuar en els discursos de l’alcaldessa de Girona, el president de la Diputació, el conseller de Cultura de la Generalitat i el director de Catalunya Ràdio –que va demanar un aplaudiment per als mitjans de comunicació que “aquests dies se senten perseguits per defensar la llibertat d’expressió”– i també en les intervencions d’alguns premiats com ara Montserrat Tura (“Visca la cultura, que ens fa lliures!”), David Nel·lo i Panxo, el cantant del grup valencià Zoo, que va dir: “Enhorabona al poble català pel que esteu aconseguint i per com ho esteu aconseguint. I com diem els valencians, deixeu la clau a la vista!”

Breu i contundent

E.V
Defensa el vers lliure per atraure més lectors a la poesia, “la droga dura de la literatura”

Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970) va guanyar el Miquel de Palol de poesia, dotat amb 2.400 euros, amb La saliva dels morts, un llibre en el qual ha treballat quasi dues dècades i que suposa l’aprofundiment en una nova poètica respecte de la seva obra anterior. Guanyador aquest mateix any del premi Vicent Andrés Estellés, per Tòtem ordre, i a finals del 2016, del Màrius Torres, per Silur d’amagatotis, Garcia Elena aborda en els 55 poemes de La saliva dels morts una escriptura “breu i esmolada” que proposa, segons va dir, “un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci” que es llegeix com “una crua confessió personal, tot i que allunyada de tot lirisme, al voltant de la identitat, l’espècie humana i el seu lloc al món”. Tot i admetre que el poeta és el menys indicat per explicar la seva poesia, va afirmar que la seva voluntat és que la pugui entendre des d’un acadèmic a algú que no llegeix mai aquests llibres, i va opinar que “sense mètrica ni rimes molts més lectors s’hi aficionarien”, perquè “la poesia és la droga dura de la literatura, i costa trobar bon gènere”.

Aficionat a l’aforística i els jocs de paraules, ha plantejat un llibre de “poemes molt breus i potents” que va admetre que poden recordar els expressionistes alemanys, com ara Georg Trakl, els quals, seguint el consell de Lewis Carroll, va dir, “es preocupaven del significat, perquè dels sons ja se n’ocupen ells mateixos”.

Una aplicació que acosta Martí i Pol a la mainada

x.c

“La tecnologia ha d’estar sempre al servei dels ciutadans, de l’educació i de les nostres vides, i no nosaltres al servei de la tecnologia”, va dir el professor Roger Canadell (UOC) en nom de l’equip de la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, coordinat per Montse Caralt, que va rebre ahir el premi Lletra (2.000 euros) per L’univers poètic de Martí i Pol , “una aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals que pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l’obra de Miquel Martí i Pol”. Compatible tant amb iOS com amb Android i també en format de web, aquesta aplicació està adreçada a nens i nenes d’entre 4 i 12 anys, que hi poden trobar il·lustracions i jocs que estimulen l’experimentació poètica, la creativitat i la lectura, amb diferents graus de profunditat, per treballar-hi a casa o a l’escola. Canadell va dedicar el premi al rodenc Pep Masoliver, de la Fundació puntCAT, detingut per la Guàrdia Civil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda