Cultura popular

Tradicions

El joc que va venir pel mar

La Ràpita és la seu del Murramudo, un torneig internacional d’un joc que es juga amb la mà

Al joc de la morra, s’hi juga en una dotzena de regions del Mediterrani, cadascuna amb la seva peculiar manera de jugar

Sant Carles de la Ràpita (Montsià) és el marc aquest cap de setmana d’un torneig internacional d’un joc genuïnament mediterrani: la morra. Hi participen 80 paralles de jugadors vinguts de regions d’Itàlia (Friül i Sardenya) i França (Savoia, Niça i Còrsega), principalment; però també d’Eslovènia, Croàcia, Aragó i el País Valencià. Aquesta és la quinzena edició del torneig Murramundo i per primer cop arriba a Catalunya.

Per jugar a la morra només es necessita la mà. És un joc de sumes i agilitat mental. Els dos jugadors que s’enfronten diuen un número de l’1 al 10 en veu alta mentre, amb els dits d’un mà, ensenyen un altre número fins al 5. Cal que el número que han pronunciat sigui la suma dels dits de les dues mans. I, fins que no l’encerten, no paren de treure dits i cridar xifres.

Fins aquí la teoria. A la pràctica, a cada regió es juga amb un estil diferent. “Els francesos juguen asseguts i picant la mà a la taula. A Sardenya juguen molt de pressa i fent una cantarella. La nostra manera de jugar és més pausada i teatral. Cridem molt i ens encarem amb el rival. Però al final el joc sempre és el mateix”, explica Alfredo Balanzà, vicepresident de Morràpita, l’associació que ha recuperat el joc al municipi ebrenc.

Des de sempre els mariners rapitencs han jugat a la morra a les tavernes. No es recorda quan va arribar, però és clar que va ser pel mar. Es diu que van ser els pirates que atacaven la costa de l’Ebre o els comerciants genovesos. També es té constància que ja hi jugaven els legionaris romans. Per això, podria ser, es practica a tants llocs diferents del Mediterrani.

Un dels bars de la Ràpita era on s’acostumava a jugar els últims anys. Quan l’amo es va jubilar, un grup de joves va fundar Morràpita amb l’objectiu de no deixar perdre aquest joc. En poc temps van descobrir que no era l’únic lloc on es juga. A Sardenya la morra (o murra) està molt arrelada. Segons Fabrizio Vella, de la Sociu po su jocu de sa murra, “és un joc molt sentit i es juga des de ben petit a qualsevol poble de l’illa”. Gràcies als sards, els membres de Morràpita van conèixer jugadors d’altres regions d’Europa i van començar a participar en el Murramundo, del qual ara són organitzadors.

Multilingüe

Al llarg del torneig juguen parelles que s’expressen en diferents llengües. Encara que generalment no és problema perquè en català, francès, italià o sard, les xifres s’anomenen de manera pareguda. En canvi, s’ha de canviar l’estil. “Nosaltres quan anem allí juguem amb les seves normes, ara ells han de jugar com ho fem a la Ràpita”, diu Dani Portero, president de Morràpita. Per unificar criteris, les diferents associacions de morra estan intentant impulsar una federació internacional. A Catalunya, la morra s’integra en la Federació Catalana de Jocs Tradicionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant