Cinema
Cicatrius d’una guerra
‘Churchill’ s’afegeix a la llarga llista de films de la cartellera d’aquest estiu que evoquen i reflexionen sobre diferents episodis de la II Guerra Mundial a Europa
Cineastes i intel·lectuals d’arreu del món tornen a la II Guerra Mundial un cop i un altre
“I ara ens n’anem. Dormiu bé, descanseu i prepareu-vos per demà. Perquè hi haurà un demà.” Winston Churchill va adreçar aquestes paraules als francesos el 1940, després de la retirada de Dunkerque. És només una de les nombroses frases cèlebres sobre la II Guerra Mundial, un conflicte que va provocar desenes de milions de morts (algunes xifres parlen de 50 milions), va decidir el curs de la història del segle XX i ha donat (i dona) molt de què parlar. I molt per filmar: fins a vuit pel·lícules sobre el conflicte s’han estrenat aquest estiu, o ho faran aviat, ambientades en escenaris europeus molt diferents –a les set d’aquestes pàgines s’ha d’afegir Land of Mine (Bajo la arena), ambientada a Dinamarca el 1945–. La II Guerra Mundial forma part de l’ADN europeu. Cineastes, escriptors i intel·lectuals de tot el continent hi tornen una vegada i una altra.
Churchill, figura clau
Una de les figures fonamentals d’aquesta guerra, el primer ministre britànic Winston Churchill, apareix en una dotzena de produccions de cinema i televisió rodades aquest any en diferents països. Una d’aquestes, el llargmetratge Churchill, s’estrena avui als cinemes catalans el proper 8 de setembre. Presentat al passat BCN Film Fest, està dirigit per l’australià Jonathan Teplitzky i posa en el punt de mira els moments difícils que van viure els líders aliats abans del Dia D.
Jonathan Teplitzky mostra un Churchill humà, ple de dubtes. “Era una persona humana, amb els seus defectes, com tots, que va aconseguir grans coses, però també va cometre molts errors”, va explicar el cineasta en una entrevista a El Punt Avui. No estava gens d’acord amb l’estratègia del Dia D: “És un fet conegut, però diguem-ne poc acceptat. Els seus dubtes tenien l’origen en els errors que es van cometre durant la I Guerra Mundial a Gal·lípoli, on ell va combatre. Tenia por que tornés a passar un desastre militar amb el desembarcament del Dia D.”
Brian Cox fa una gran interpretació del mandatari en aquesta pel·lícula de pressupost modest, que aposta per les distàncies curtes, amb el protagonisme de Winston, la seva dona (Miranda Richardson), el seu entorn personal, el rei Jordi VI i els militars aliats (Eisenhower, Montgomery...). “Era una altra època –comenta Teplitzky–. Ara, tenim ordinadors, analistes, molta informació..., però aleshores, sis homes al voltant d’una taula prenien decisions: enviar 130.000 homes en vaixells pel canal. La van retardar perquè feia mal temps. No tenien més eines.”
Winston Churchill temia una massacre i pensava que era millor una altra estratègia. “Enlloc de concentrar l’atac en una platja, volia crear un front més ampli: enviar divisions per Escandinàvia i portar-ne per Itàlia, de manera que els alemanys haguessin de lluitar en diferents fronts i diluir la seva força.” I no anava tan errat, segons el cineasta: “La II Guerra Mundial va durar un any després del desembarcament. L’assessor històric que teníem per a la pel·lícula va estar en una acadèmia militar i, amb tota la informació i eines actuals, arriben a la conclusió que amb l’estratègia de Churchill, amb uns petits canvis, la guerra podria haver durat sis mesos menys.” Però, segons el cineasta, “els americans es van incorporar tard a la guerra i la van dirigir en gran mesura”.
Jonathan Teplitzky destaca el potencial dramàtic d’aquesta situació: “Em fascina, em sembla emocionalment potent, que uns quants homes prenguin grans decisions, i que, a vegades, el futur de la humanitat, almenys en sentit polític, depengui d’això. Si no haguessin alliberat França i els nazis s’hi haguessin quedat, el món seria diferent.”
Un dels grans punts forts de Winston Churchill és, per al director, que “va entendre la força de les paraules i de la seva veu a l’hora de comunicar i arribar a la gent en discursos en viu o a través de la ràdio”. “Va ser un dels grans oradors de la història.”
Immersió en una retirada decisiva per al curs de la guerra
Com altres directors de prestigi, el britànic Christopher Nolan (Interstellar, Origen, El caballero oscuro) fa la seva aportació al cinema sobre la II Guerra Mundial en una gran producció que endinsa l’espectador en l’evacuació de 330.000 soldats atrapats el 1940 a la ciutat francesa per l’exèrcit nazi. Amb pocs diàlegs, alternant tres fils argumentals que recreen la batalla per terra, mar i aire, Nolan presenta l’episodi bèl·lic amb un grapat de joves actors (Fionn Whitehead, Barry Keoghan...) i els veterans Kenneth Branagh i Mark Rylance. Un dels grans èxits de l’estiu.
‘La seva millor historia’, Dunkerque des de la rereguarda
La directora danesa Lone Scherfig (An education) parla també de Dunkerque, però des d’un altre punt de vista: una dona és contractada com a guionista per fer una pel·lícula de propaganda sobre la retirada. Volen un toc femení per donar un alè de vida als personatges d’aquest film, que vol aixecar la moral dels britànics i, de pas, amb la inclusió al càsting d’un atractiu pilot ianqui, animar els EUA a entrar en guerra. Gemma Arterton, Sam Claflin, Jack Huston i Bill Nighy protagonitzen una comèdia dramàtica amb emocions, girs i diàlegs enginyosos.
‘La decisió del rei’: la monarquia que va desafiar els nazis
Una de les virtuts del cinema és la capacitat de transportar-nos a episodis importants de la història. A principi d’abril del 1940, l’exèrcit del Tercer Reich va iniciar la invasió de Noruega, un país petit i indefens, enmig d’una gran confusió política: el govern i el Parlament noruecs no s’acabaven de decidir a actuar, mentre Hitler oferia al rei que acceptés un govern noruec titella presidit per un filonazi. El director Erik Poppe recrea, amb bon pols narratiu i notables interpretacions, el paper decisiu que va tenir una monarquia escollida democràticament el 1905. L’actor danès Jesper Christensen interpreta el rei (que també era danès) i Anders Baasmo Christiansen encarna el seu fill i príncep hereu.
Objectiu: el líder de la SS, ‘El hombre del corazón de hierro’
França és absent en les pel·lícules de la II Guerra Mundial d’aquest estiu –excepte Dunkerque, una producció britànica. Potser els resulta més complicat revisar un episodi que els resulta força traumàtic. Però sí que hi ha productors i un cineasta francesos al capdavant d’aquest film ambientat a Praga i protagonitzat per dos espies de la resistència txeca (els actors Jack Reynor i Jack O’Connell) que, el 1942, volen eliminar Reinhard Heidrych (Jason Clarke), cap de las temudes SS i arquitecte de la solució final. Un film basat en fets reals, l’operació Antropoide, dirigit per Cédric Jimenez (Conexión Marsella). La seva complexa posada en escena capta bé l’aparatositat de la parafernàlia nazi.
‘La casa de la esperanza’, un zoo que salva persones
La cineasta neozelandesa Niki Caro (En tierra de hombres) dirigeix aquesta producció nord-americana protagonitzada per Jessica Chastain i per l’actor germanocatalà Daniel Brühl. Una altra adaptació de fets reals, amb alguna similitud amb La llista de Schindler: Jan i Antonina Zabinski, el director del zoo de Varsòvia i la seva dona, van ajudar a salvar centenars de persones (i molts animals del zoo) dels nazis després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes el 1939. Una història que reivindica els valors humans en temps de barbàrie, traslladada a la pantalla sense la cruesa que es podria esperar del tema. Com passa sovint quan el cinema parla de l’Holocaust.
‘Bye bye Germany’, dels camps nazis a Amèrica
Bye bye Germany és una producció alemanya que arriba als cinemes el 22 de setembre. El cineasta bavarès Sam Garbarski, que va dirigir la pel·lícula britànica Irina Palm, roda al seu país aquesta història que tracta en clau de comèdia el tema de l’Holocaust. Una altra aproximació que intenta fer digerible per al públic –des del respecte– aquesta gran tragèdia. En acabar la guerra, en una Alemanya devastada, un grup de jueus supervivents dels camps d’extermini nazis s’organitzen en una banda d’estafadors. Intenten fer negoci amb un producte molt buscat, la roba de llit, per guanyar prou diners per emigrar a Amèrica. Els protagonistes són Antje Traue, Anatole Taubman i Moritz Bleibtreu.
«Churchill»
«Dunkerque»
«La decisión del rey»
«El hombre del corazón de hierro»
