Comèdia d’autora

“Els meus primers curts els vaig fer en aquest plató; és emocionant tornar-hi per al primer llargmetratge”, explica Marta Díaz a l’Escac de Terrassa. Nascuda a Ronda, aquesta jove cineasta ha rodat a la seva ciutat el seu primer llargmetratge, Mi querida cofradía, escrit per ella mateixa, i ara filma les escenes d’estudi en els platós habilitats al soterrani de l’escola de cinema. “Em sento com a casa aquí, hi he fet el grau, el màster i ara dono alguna classe”, explica, en un descans del rodatge. La pel·lícula és un dels sis projectes del màster oficial de l’Escac, amb un finançament inicial de 40.000 euros, que en aquest cas ha crescut fins a 1,4 milions de pressupost, amb la participació de TVE, ICAA i Movistar.

Marta Díaz ha buscat inspiració a la seva terra de naixement i en la tradició de la Setmana Santa. “És un món que m’és pròxim en el sentit que hi vaig créixer, tot i que a casa meva no som devots de les processons i les confraries.” La música la va ajudar: “Escric empesa per la música, per cançons que em diuen alguna cosa, i em vaig adonar que de la Setmana Santa el que m’agrada és la música, les marxes són molt èpiques, i m’empenyien a un context molt interessant que la gent no coneix. Això va ser el punt de partida. A partir d’aquí ho vaig portar al meu terreny, jo escric històries quotidianes, protagonitzades per dones, i em vaig centrar en el paper de les dones a la Setmana Santa.”

Mi querida cofradía explica la història de Carmen (l’actriu Gloria Muñoz), una dona a la qual després de molts d’anys de formar part de la Germandat arriba el moment de ser la següent Germana Major, però no ho arriba a ser perquè és una dona. Això la rivalitat amb el personatge que escullen fa que la pel·lícula es desfermi. Marta Díaz cita dos referents: “M’apassionen Almodóvar i Berlanga; crec que la pel·lícula té molt del costumisme i el to disbauxat del primer, i de Berlanga per com parla de la tradició, la societat i perquè és una pel·lícula coral”

La protagonista, Gloria Muñoz (Madrid, 1948), diu que la lluita del seu personatge “no és tant per canviar les coses com una lluita per ser pionera en un món d’homes, per ser el que no s’ha vist mai; no és que sigui una feminista, però està molt condicionada pel masclisme”. Estava molt d’acord amb la directora que “és una comèdia per riure a partir de les situacions, no el plantegem com un personatge graciós, sinó que és una senyora que viu un drama. M’agrada la comèdia que sorgeix de la complicitat amb el públic, que sap coses que no sap el personatge.”

La directora creu que “una pel·lícula sobre una dona que vol ser la primera Germana Major d’una germandat és completament extrapolable a molts àmbits, a empreses, al món del cinema... Són mons d’homes, que ocupen els llocs més alts.”Aintza Serra, productora del film i directora de disseny curricular de l’Escac, creu que som davant d’una cineasta de gran talent: “Marta Díaz és molt intel·ligent i té una capacitat autoral enlluernadora. És tan madura com Mar Coll, però en un estil diferent, fa una comèdia d’autor especial, molt seriosa i elegant.”