arqueologia
L’excavació dels Vilars d’Arbeca se centra ara en l’època fundacional
Es treballa extramurs per saber si les estructures són la primera muralla, del segle VIII aC
El funcionament dels forns i un barri de cases en són altres objectius
La 33a campanya d’excavacions a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca va començar ahir i s’espera que, d’aquí a tres setmanes, permeti revelar destacades incògnites sobre aquest important jaciment ibèric (s. VIII-III aC). Els estudiants de diferents universitats estatals i de Portugal intentaran descobrir un camp de sitges, tenir més informació sobre el camp frisó i recuperar el traçat més antic del poblament.
El fossat que voreja la muralla, construït a inicis del segle IV aC, se’n separa a la zona est, on afloren algunes estructures. “Desconeixem què són, i treballem amb la hipòtesi que siguin estructures defensives més antigues o el primer traçat de la muralla”, explica Emili Junyent, catedràtic del grup d’investigació prehistòrica de la UdL.
És el primer cop, des de l’inici de les excavacions a la fortalesa, que s’excava extramurs. Aquesta excavació servirà per topografiar el terreny original on es va edificar la primera fortalesa, rompuda posteriorment pel conreu i el regadiu. “És un espai amb moltes incògnites”, apunta Junyent.
La campanya també incidirà en les cases del barri situades al sud de la porta oest, pertanyents a l’època fundacional de la fortalesa, per millorar-ne el coneixement de l’arquitectura domèstica. Habitualment, les cases ibèriques constaven només d’una estança o dues, i per les seves dimensions i complexitat aquestes no compleixen el perfil habitual.
Aquest any també es completarà informació a l’anomenada “placeta dels forns”: als Vilars n’haurien funcionat simultàniament un mínim de cinc.
LA XIFRA
LA FRASE
A la recerca d’un possible camp de sitges
A la zona est, la més antiga del poblament, també s’ha descobert un possible camp de sitges, que enguany s’excavarà. El cereal era el primer aliment, riquesa i mercaderia, si hi havia excedents dels ibèrics. “A la costa se n’han localitzat altres, com les enormes de Montjuïc, que eren per comerciar amb Grècia, però no gaires a l’interior”, explica Junyent. Si es confirma, aportaria informació sobre l’economia i l’agricultura de l’època.
