cultura

Crítica

Un fracàs vital

En els darrers anys, les nominacions als Oscars han posat al descobert que falten produccions de qualitat dels estudis. Davant la crisi cal recórrer a la producció independent i no sempre les obres tenen la dimensió esperada. El cas de Moonlight de Barry Jenkins és paradigmàtic de com els Oscars poden inflar una pel·lícula discreta que hauria fet el seu recorregut per altres circuits. Aquest fet provoca un sentiment de decepció a aquells que esperen trobar la gran obra sobre el racisme en l'Amèrica postracial de l'era Obama. En canvi, pot sorprendre o confortar aquells que no esperin res més que una obra de dimensions més aviat discretes. Moonlight és el retrat en tres etapes d'un jove que ha crescut en una barriada miserable de Miami, marcada per les drogues. Cadascuna de les tres etapes podria funcionar com una pel·lícula independent, tant des del punt de vista temàtic com estilístic. De fet, hi ha tres actors que interpreten el personatge de Chiron durant la seva infantesa, adolescència i maduresa.

Barry Jenkins parteix d'una obra de teatre en què la idea del despertar vital –i amorós– es barreja amb la consciència de classe i l'acceptació del propi fracàs. Des dels primers moments entenem que Chiron és un perdedor que no troba el seu lloc al barri, ni en la família. És fill d'una mare addicta a la droga i busca un cert reconfort en la figura d'un traficant que controla els moviments del barri. La infantesa està marcada per la recerca d'una segona paternitat. L'adolescència és el moment de l'amor en què Chiron viu una relació homosexual amb el seu millor amic. Finalment, la maduresa és quan les coses es col·loquen. Chiron rep una trucada del seu vell amic, descobreix que aquest està casat i que ha refet la seva vida, mentre que ell mateix s'adona que no ha pogut sortir del pou vital. Rodada amb pocs mitjans però amb una certa eficàcia, Moonlight es queda a mig camí de moltes coses. En contemplar les seves imatges, és possible tenir una certa nostàlgia pel black cinema molt més polititzat de Spike Lee.

Moonlight
Director: Barry Jenkins
EUA, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa