L'apocalipsi lluminós

Des del principi i fins al final dels temps, l'art ha estat i serà espiritual i transcendent. Amb menys o més mesura, sigui pensant en un déu, en diversos o en el misteri de l'univers o la natura. Tant se val. I des del principi i fins al final dels temps, l'art és i serà terapèutic, tant per a l'artista com per al receptor. Tant se val. A totes les cultures, l'art ha canviat la vida de molta gent. L'exemple d'aquestes dues certeses és l'obra pictòrica de Sergi Barnils, santcugatenc nascut el 1954, que ha experimentat en la seva pròpia pell la metamorfosi que pot provocar la pràctica de l'art.

Barnils, que remarca que explicar en paraules la pintura és gairebé impossible per la seva condició inherent d'“indescriptible”, va iniciar-se en la pintura com a paisatgista. Però fa gairebé vint anys, el pintor recorda haver entrat en una etapa pictòrica fosca i densa, que segons ell era el reflex del seu negre estat d'ànim. “Em trobava en un estat de solitud existencial i això es notava en la meva obra”, recorda. Per una sèrie de circumstàncies –ell que es defineix com una persona no excessivament religiosa– va iniciar una sèrie de lectures de la Bíblia, que li van canviar la vida. “Em vaig asserenar, notava que m'oxigenava, i de retruc, també va començar a canviar el meu art, a fer-se lluminós. Ja ho va escriure Renoir, que quan un artista s'acosta més a la línia de la divinitat, el seu art respira més serenitat”, insisteix Barnils.

I així són, molt lluminoses i coloristes, les pintures que Sergi Barnils exposa fins al 26 de març a l'Espai Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona, en la mostra Maran Ata, frase que en grec significa El Senyor ve i que en termes bíblics es refereix a la segona vinguda a la Terra del Messies. L'exposició agrupa un conjunt de pintures recents, de diversos formats, que tenen en comú estar inspirades en el llibre de l'Apocalipsi. “Però la majoria –matisa el pintor– representen l'esperança, quan ja ha passat la pedregada i la tempesta. M'inspiro més en els capítols 21 i 22, quan es parla de la ciutat celeste, l'arbre de la vida”. Criat com a estricte catòlic, Barnils assisteix ara el diumenge a l'Església Evangèlica Baptista de Gràcia, congregació protestant, on Barnils ha trobat la relació personal amb Déu que tant li ha canviat la vida i l'art. Malgrat que a primera vista la pintura de Barnils sembli abstracta, en els grafismes que omplen les teles i taules de Barnils hi ha un simbolisme directe inspirat en el llibre bíblic. “És com un alfabet, que em surt de l'ànima, sense pensar-hi massa”, apunta. Per exemple, els cercles signifiquen eternitat; el triangle, la divinitat. També hi ha nombroses al·lusions al món vegetal, però Barnils no vol definir les seves pintures exactament de paisatges. “Són més una expressió de l'ànima del pintor, que es pretén connectar amb l'ànima de l'espectador”, diu. En aquest sentit, per a Barnils la divisió entre figuració i abstracció perd tota la seva raó de ser però sí que admet que des d'una pintura més abstracta és més fàcil endinsar-se en la vessant més espiritual de l'espectador.

Sergi Barnils, que darrerament ha il·lustrat un llibre amb textos de Ramon Llull, Verdaguer i Xirinacs, no és gaire profeta a la seva terra; ho admet però no sembla estar ressentit per aquest tema. Aquesta exposició a Barcelona és de les poques que ha fet aquí. De fet, la seva carrera ha funcionat sobretot a Alemanya i darrerament molt a Itàlia. Precisament, el pintor prepara una exposició a la tardor en què dialogarà l'obra de dos pintors catalans, Joan Hernández Pijuan i el mateix Barnils, i dos italians, Giuseppe Capogrossi i Achille Perilli. Serà al Palazzo delle Stelline de Milà i després l'exposició viatjarà al Museu d'Art Contemporani de La Spezia, a la Ligúria.