Les inundacions del passat octubre a la Conca de Barberà no han impedit fer una “excepcional” troballa arqueològica a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, situada a pocs metres per damunt de la zona zero de la riuada a la població.

El departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) han anunciat aquest divendres la descoberta d’un “santuari paleolític” amb més un gran conjunt de gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.

La troballa es va fer el 30 d’octubre, pocs dies després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, segons ha explicat l’investigador de l’IPHES i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès.

El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Segons del departament de Cultura es tracta d’una “troballa excepcional” que marca “una fita en la història de l’arqueologia catalana”, ja que els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents.

A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Els gravats s’han documentat amb 3D per tal d’estudiar-los i complementar l’oferta museística del recinte, ja que l’espai on es troben no és visitable.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Vilallonga ha descrit la descoberta com “una catedral de l’art rupestre”