L’espectacle Mistery magnet, eminentment visual, és la segona estació d’un itinerari internacional que indaga en nous formats, i que supera el teatre de l’argument i els personatges. L’artista visual Miet Warlop aclareix que els seus treballs, tot i no tenir text “tenen missatge o una determinada narrativitat”. Amb Mistery magnet, estrenat el 2012 i que es pot veure al Teatre Lliure, avui (sessió escolar), dissabte i diumenge (entrades exhaurides) remet als despropòsits de còmics punkis incendiaris de violència gratuïta. El Lliure assalta els marges i amplia el punt de vista. Ahir, els alumnes de tercer curs que presenciaven la funció matinal exclamaven durant l’obra: “Això no és per a nens; això és violència.” Una peça que remou els fonaments sense contemplacions. I que fa necessàries unes vàlvules que recodifiquin mentalitats per contextualitzar aquestes noves formes híbrides escèniques.

Per Warlop, tot el que passa a escena és el que imagina un ensopit vigilant de seguretat en un museu. Un malson del qual no voldria despertar però que li fa por, “ens sentim atrets per allò que ens fa por”, considera l’artista. Les explosions de colors, els personatges surrealistes (uns pantalons que pixen de color per les parets, un gos amb forma de bossa d’esport, unes boles de llana que deambulen per la sala fins a trencar l’ordre establert, un cavall sense cap...) són imatges que exploten durant l’obra en forma de bombes de pintura (ara escapçades, ara vomitades).

I Xile

El cap de setmana passat The story of the story va deixar perplex el públic per la seva anarquia. Aquest cicle es completa amb Paisajes para no colorear, un treball fet amb noies que han estat víctima de violència sexual a Xile, un teatre comunitari d’intensitat. El muntatge, que ha voltat per mig Europa es veurà a partir del 31 d’octubre. També partint de la realitat de Xile, i amb una forta dosi de denúncia, es pot veure, avui i demà a l’Espai Lliure Tierras del sud, una peça de Txalo Toloza, que ha acollit La Ruta 40 en la seva programació ideal.