Paisatges illencs

Jose Domingo fa dues dècades que lluita per les seves cançons. Des del 1998 ha publicat nou discos: tres amb Psychoine –tot i que el tercer, Lejos en mí, va quedar primer en una nebulosa i, ara, a Bandcamp –, un amb Isaac Ulam (Temple d’aigua i llum) i cinc en solitari, amb els quals ha construït una carrera molt personal que li ha donat prestigi a nivell estatal com una de les veus més interessants de l’escena independent. Tres anys després de Vertical, Jose Domingo reapareix amb Mientras Dios no mira, un treball gravat i autoeditat des de Mallorca, on el cantant resideix actualment. “És un disc una mica més elegant, amb un so més diàfan i estructures més senzilles, que no simples. Podria dir que és una obra més madura, entre cometes”, explica Domingo.

De moment, el nou disc comença a rodar sense presses, però amb passos ferms: poques setmanes després de la seva edició, a final de març, Jose Domingo el va poder presentar al prestigiós espai televisiu Los conciertos de Radio 3 , i diumenge passat el músic gironí va actuar a la final dels Premis Rock Villa de Madrid, on va rebre dos guardons: el segon premi i el premi especial d’Artistas en Ruta, de l’AIE.

Domingo ha gravat les 9 cançons de Mientras Dios no mira a l’estudi La Puerta Cósmica de Palam (Palma) amb Púter i Jordi Herrera, del grup mallorquí de rock experimental Satellites, que ja fa temps que són els seus còmplices sonors, també en directe, on el baix de Púter i la guitarra d’Herrera es complementen amb la bateria de Mané Capilla, antic membre d’un altre memorable grup illenc, Sunflowers.

En aquest disc, Domingo s’ha impregnat de referències més o menys recurrents en la seva obra –Bowie, Roxy Music i T. Rex, sense que la suma resultant soni ortodoxament glam– i d’altres fins ara inèdites, com Vangelis, Tangerine Dream, Alan Parsons Project o Pink Floyd. A Mientras Dios no mira hi ha sintetitzadors amb regust a anys setanta i vuitanta, amb vocació progressiva i paisatgística, per descriure espais oberts i naturals com els que un imagina que ell veu des d’un lloc elevat a prop d’on viu, a Santa Eugènia: el municipi mallorquí, no el barri gironí, al qual dedica un tema.

“Hi ha una certa evolució sonora, però intentant mantenint sempre la meva personalitat: no vull oblidar qui soc, sinó ampliar-ho i potenciar-ho”, diu convençut Jose Domingo, que l’octubre passat va llançar el primer single del disc, Un segundo más así, al qual han anat seguint de manera esglaonada Mañana i Sueño con fiestas , del qual Emmanuel Clemenceau ha realitzat el primer videoclip. De moment, tots els llançaments, també el de l’àlbum, s’han fet només en format digital. Això sí, Jose Domingo ha creat acurades portades per als tres singles, amb una estètica molt determinada que acaba confluint en la coberta de Mientras Dios no mira. Autogestió total i molta feina assumida personalment per una raó molt clara: “No estic gaire d’acord amb com funcionen els contractes discogràfics. I de moment estic molt content perquè la resposta que estic tenint és boníssima.”

Gairebé només queda preguntar-li per una cosa, potser la més òbvia. Per què aquest títol, Mientras Dios no mira? “Perquè és així com em sento ara, amb una certa sensació d’aïllament que m’ofereix una gran llibertat creativa.” Ell, que en un moment donat va necessitar “sortir una mica de Girona”, hi tornarà aviat, per presentar aquest disc excel·lent, probablement a l’agost. Serà molt benvingut.