“Això és una ruïna”
Presenten un manifest reivindicatiu del conservatori de Girona, que denuncia la “deixadesa” de l’edifici i l’ensenyament musical públic
“La deixadesa i la precarietat de la Casa de Cultura de Girona són un símbol de l’ensenyament musical públic a les comarques gironines: una ruïna.” Aquesta contundent anàlisi condensa només a grans trets el profund descontentament que es viu entre la majoria del professorat, l’AMPA i el consell d’estudiants del Conservatori de Música Isaac Albéniz, que s’ha constituït recentment com a plataforma, amb la qual han fet públic un manifest que recull bona part de les mancances que diuen que tenen des de fa almenys vint anys.
Una acció de queixa consensuada entre les tres parts, però també de reivindicació a favor del conservatori, com queda clar en el manifest, que ja ha recollit el suport d’unes set-centes persones. “L’objectiu és la millora del conservatori”, situat des de l’any 1999 a l’edifici de la Casa de Cultura de Girona “com a seu transitòria” amb la promesa que abans del 2003 tindria un nou emplaçament. Una provisionalitat, com denuncien, mantinguda durant els darrers vint anys i que ha comportat greus problemes de funcionament a l’entitat. Entre altres, la no adequació a la normativa de seguretat de centres d’ensenyament, espais i aules amb barreres arquitectòniques, no insonoritzades, insuficients per acollir les formacions orquestrals i requeriments d’assajos individuals. Tampoc disposa d’auditori propi ni d’espais públics per a les audicions de l’alumnat, “malgrat que Girona presumeix de festivals i concerts”.
Amb recursos insuficients, tampoc hi ha un parc d’instruments per poder fer les classes, ni cap mena d’assegurança que cobreixi l’ús dels seus instruments particulars. Pel que fa a l’equip humà, la queixa es basa en la plantilla “insuficient i precària” del professorat per atendre els prop de cinc-cents alumnes matriculats, “sense comptar els que es queden a fora sigui pel nombre de places o perquè ja no veuen viable desplaçar-se a la capital de la demarcació, única seu d’un conservatori a banda de Puigcerdà”, com remarca Rosa Masferrer, professora del centre i membre del comitè d’empresa.
Reclam a la Diputació
Masferrer, juntament amb Assumpta Rodeja (AMPA) i Arnau Lleixà (consell d’estudiants), com a representants d’aquesta nova plataforma, demanen a la Diputació de Girona –ens encarregat de la gestió del conservatori– que “aprovi i executi el projecte de reforma integral de l’edifici del conservatori” perquè, segons el manifest, “no es pot continuar amb un sistema de degoteig de reformes parcials i petites com l’actual, que ens augura vint anys més de provisionalitat i precarietat”.
També es reclama que s’aprovi i es consolidi una plantilla adequada de professorat i personal d’administració i serveis, que es posin a disposició els recursos tecnològics necessaris per impartir una formació musical adaptada als temps i s’actualitzi el parc d’instruments, “tot en benefici d’alumnat i famílies interessades en la formació musical”, arreu del territori gironí. Tota una sèrie de reclams que fa temps que s’han comunicat i que “en cap cas han rebut resposta”, subratllen. “Ens sentim orfes i hi ha un desànim generalitzat”, sentencien.
La demanda s’amplia per reclamar que a Girona es constitueixin ensenyaments públics de primària i secundària que integrin l’ensenyament de la música i que ho facin apostant pels recursos humans, tècnics i estructurals del Conservatori de Música Isaac Albéniz.
