Comèdia refrescant d’aniversari

El TNC va fer 25 anys la temporada passada. Pere Planella ara en celebra 50 en la professió. El director artístic del TNC, Xavier Albertí (que va ser alumne seu a l’Institut del Teatre), el presenta com un dels grans avaladors de Shakespeare a Catalunya, ja que són nombroses les vegades que Planella l’ha utilitzat als tallers i cursos de l’Institut del Teatre, així com en la cartellera professional. Ara ha optat per una comèdia fresca, juvenil, de Shakespeare. Que aparentment té un to intranscendent, però que presenta unes dones fortes i intel·ligents que fan gruar uns homes poderosos (o no), que són uns “pallussos cultivats”, tal com els defineix el traductor Salvador Oliva. Afanys d’amor perduts s’estrena dijous a la Sala Petita, i hi farà temporada fins al 24 de febrer.

L’actriu Sara Espígul celebra que aquest text, de fa 400 anys, “ja visibilitzava” una reivindicació en favor de les dones fortes: es veu des del principi, quan aquestes ambaixadores franceses venen amb bicicletes com a vehicle. “Són fortes”, remata Mima Riera. Arnau Puig admet que la cleca que rep el rei de Navarra de la princesa de França és antològica.

Oriol Genís i Laura Pau hi veuen un altre referent que apropa la comèdia a l’actualitat: el rei decideix que es passarà tres anys sense relacionar-se amb dones i alimentant-se el mínim possible per poder-se centrar en els estudis. I aquesta aposta personal la converteix en llei per a tothom: “Avui s’utilitzen les lleis per coaccionar”, rebla Genís. I si els poderosos les infringeixen, es permeten atenuants, però si les incompleixen les classes populars, reben un càstig. És clar que –continuen dient els actors que interpreten aquests camperols–, a Afanys d’amor perduts, les classes populars també són espavilades i troben fórmules per escapolir-se de la llei.

Salvador Oliva, que ha fet una nova versió de l’obra per a aquesta producció, ha retirat bona part del vers. L’adaptació de Roger Cònsul i Planella ha eliminat alguns personatges que discutien sobre el poder del llenguatge, ja que tallaven el ritme de la peça, però ha traslladat les seves rèpliques a altres personatges. Per contra, s’ha rebut suport amb la dicció en els assajos per dignificar la parla, tot i assignar-hi diversos nivells de registre segons el personatge. Aquest text del jove Shakespeare, en paraules de Carles Martínez, insinua el talent que esclataria més tard i “és fonamental per a la història de la comèdia moderna”.

Planella ha situat l’obra a principis del segle XX, un moment de gran efervescència social, amb creacions com una mena de patinet elèctric, el gramòfon, el projector de cinema i el telèfon. Són elements que apareixeran esquitxats per la comèdia. I també el Cupido (el símbol de l’amor a primera vista), que és citat fins a disset cops! També hi ressonen principis que poden evocar el marxisme, el moviment sufragista i la Revolució Industrial (tot i que no corresponguin a l’època de Shakespeare).

Fins a tretze actors intervenen en aquesta comèdia, situada en una particular clariana del bosc, que esdevé un quadre de colors. Són Arnau Puig, Peter Vives, Aleix Melé, David Anguera, Carles Martínez, Queralt Casasayas, Oriol Genís, Laura Pau, Sara Espígul, Mima Riera, Sílvia Forns, Maria Calvet i Pep Anton Muñoz.

Planella és un director històric, que va participar en l’arrencada del Teatre Lliure, ara fa 40 anys. L’oportunitat de fer una producció que li permeti celebrar el mig segle de professió li ha arribat del TNC, on fa un parell d’anys ja va desenvolupar una adaptació de Tirant lo Blanc amb joves acabats de llicenciar de l’Institut del Teatre. Planella dedica el muntatge als directors Jordi Mesalles i Ricard Salvat, que no van poder dirigir cap obra al TNC, fet que considera una injustícia que mai es podrà reparar, “però això, avui, són figues d’un altre paner”. Només Esteve Polls va creuar la porta del TNC, gràcies a una representació del seu Poema de Nadal, un altre dels directors de referència durant la Transició arraconats per raons més polítiques que artístiques.

En els últims anys, també ha fet obres amb una forta voluntat política –defensant posicions independentistes– com ara Trifulkes de la Katalana Tribu (que es va estrenar el 2009 i va fer temporada al TNC el 2012) i Èric i l’exèrcit del Fènix (2007), amb Zitzània Teatre i amb Roger Cònsul de dramaturg i còmplice a la direcció. En aquests “temps tristos”, Planella ha optat per proposar una peça que aixequi l’ànim com a reacció a les ganes de quedar-se tancat a casa esperant èpoques millors. Continua convençut políticament i fidel a les accions que es decideixi fer conjuntament, però considera que, avui, “el públic necessita un altre tipus de teatre”. Aquesta comèdia retorna al Shakespeare mordaç del Somni d’una nit d’estiu dirigit per Joan Ollé el 2014 al TNC.Planella reivindica la presència de les dones en el teatre. Per això se sent orgullós que, per exemple, Riera hagi compatibilitzat la seva maternitat (té una criatura de 5 mesos) amb l’escena, quan la baixa maternal històricament les desconnecta durant un llarg temps de l’escenari.