Lletres

Monzó: “La immersió lingüística és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat perquè és relativa”

L’escriptor avisa que el català “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”

L’escriptor Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, és molt crític amb la immersió lingüística a les escoles catalanes. En una entrevista a l’ACN, ha assegurat que és “una de les fantasmades més grosses que s’han explicat perquè és relativa” i “mínima”. Així mateix, ha criticat els partits contraris a la immersió lingüística i els ha acusat de tenir com a “arma d’obtenció de vots: provocar la divisió i l’odi entre la gent segons la seva llengua materna”. Monzó no és només crític amb la presència del català a les escoles, sinó en el mateix estat del català que, segons ha dit, “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”. L’escriptor ha assegurat que no escriu columnes de política ni de futbol perquè no en té “ni idea i no en sap”.

L’autor de llibres com ’Guadalajara’, ’El millor dels mons’ o ’El perquè de tot plegat’ ha dit que en aquests anys que hi ha hagut aquest fervor i debat sobre la independència de Catalunya i “ha quedat en segon pla el fet que la llengua catalana s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”.

Ha declarat que la gent va a l’escola i estudia català, tot i que “no tant com es diu” perquè la immersió lingüística “és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària”. En aquest context, ha ressaltat que es fan servir “uns estereotips que venen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà”.

“La immersió lingüística, com diria Jep Cabestany, de La Competència, una camama” i és “mínima”. Segons Monzó, “hi ha moltes zones de l’àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema”. L’escriptor ha dit que coneix casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Quan li van dir des d’Òmnium Cultural que li entregaven el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Monzó ha reconegut que “es va quedar parat. És un premi que considerava que no em donarien mai, sempre he tingut la idea que un premi d’honor s’entrega a algú que dona una imatge seriosa i jo no n’he donat gaire al llarg de la meva vida”. Ha assenyalat que està content de rebre un premi pel qual “no ha licitat”.

Ha admès que no sap definir en quin moment vital es troba, el que sí té clar, ha afegit, és quina és la seva feina i és escriure cada dia, llegir llibres i premsa i d’això fer-ne una columna diària que és com una mena de dietari. “El que fas quan escrius cada dia és escriure un diari privat”, ha indicat. Respecte la inspiració en el moment d’escriure, ha explicat que ningú pot escriure del no res. “Tu escrius a partir del que vius, del que xucles a partir del cinema, la música, els llibres... Un va pel món i es fixa amb coses que t’agraden i et desagraden i en dones l’opinió”, ha declarat.

La situació política actual, ha manifestat, juga un paper bàsic en aquest dia a dia al que es referia perquè molta gent en parla. Tot i això, Monzó no escriu columnes ni de política ni de futbol perquè “no en té ni idea, no en sap. No m’hi veig tenint una opinió forçada com la que escoltes a la barra del bar amb un ’tio’ que fa una truita de patates amb un ’carajillo’ i que en sap més que Valverde, que qualsevol entrenador i qualsevol polític. A vegades llegeixes columnes o articles que pontifiquen sobre com s’han de fer les coses i tothom en sap més que qualsevol polític i jo no en sé”.

“El més tonto té un màster i no ho dic amb doble sentit”

Monzó ha assenyalat que ara tothom en sap de tot i “el més tonto té un màster i no ho dic amb doble sentit. Tothom sap de tot i és el rei del bambo, abans hi havia unes jerarquies i per emetre opinió havies hagut de pujar uns esgraons al llarg dels anys”. Ha indicat que ara és diferent: “Ara qualsevol individu que es crea un bloc i un compte a Twitter és el gran reflexionador del que sigui”.

L’escriptor ha apuntat que abans hi havia una censura de dalt cap a baix, en canvi ara “la censura és lateral”. “Si fas una ironia mínima sobre una persona que té un comportament bipolar, sortiran totes les associacions de familiars de persones amb bipolaritat per dir-te el nom del porc. Si fas un article on parles d’alguna actriu has d’anar en compte amb el que dius perquè et diran que ets un masclista al cap de cinc minuts”. Monzó ha apuntat que a l’opinar s’ha d’anar en compte perquè “tot esta ple de mines. Com més s’ha escampat la suposada democràcia de xarxes socials, més censura hi ha entre gent que està en el mateix nivell”, ha afegit.

Per altra banda, Monzó ha assegurat que “la gent llegeix poc”, però ha apuntat que llegir sempre “ha estat una activitat relativa de persones, mai ha estat una activitat majoritària”. De fet, ha dit que ara la gent està enganxada a les sèries i a l’ordinador. “Hi ha gent que llegeix, però és un percentatge similar al que hi ha hagut sempre”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia