Editorial

aquest mes

David Castillo

Urpinell i Vicenç

El fred i les circumstàncies adverses no ens treuran els versos. Què seríem sense els nostres oblidats poetes? En aquest suplement en teniu un bon grapat, tant dels que descrivim com dels que escrivim. Enmig de tot això vull destacar la glosa que el meu admirat Lluís Urpinell va fer a Gualba al gran artista Francis Vicenç, mort ara fa un any a Granollers. Gràcies a la seva vídua, Maria Isabel Rodríguez, he recuperat el catàleg de l’exposició que a començament dels vuitanta li va fer el Museo Español de Arte Contemporáneo. Havia conegut Vicenç gràcies a un amic comú, el malaguanyat Genís Cano. Aleshores l’artista era el pintor amb més projecció del panorama i teníem la sort de poder comptar amb la seva generositat, com ho descriu Urpinell, per a molts de nosaltres el poeta amb més talent i més menystingut del país. Després de la mort de Genís, el nerviós i afectuós Francis va tenir la delicadesa de dur-me el projecte d’un llibre d’artista amb poemes inèdits de Genís Cano. També un grapat de postals amb dibuixos dedicats a l’adorable Gualba. No he pogut evitar reviure aquells instants en l’escrit magnífic i el poema de Lluís Urpinell –a la foto al costat del retrat a mida que li va fer Francis Vicenç– que reproduïm, aquesta setmana en què el poeta celebra el seu aniversari. Felicitats, mestre!

Ara fa un any de la mort del pintor Francis Vicenç



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.