La primera novel·la traduïda al català de l’escriptor i editor Jonathan Lee, El gran salt, és l’últim exponent de l’abundant ficció britànica ambientada en l’era de Thatcher. Uns anys durs, els de la Dama de Ferro, que van originar títols com ara l’esmolada La línia de la bellesa, d’Alan Hollinghurst; la sàtira hilarant Menudo reparto, de Jonathan Coe; Billy Elliot, de Melvin Burgess (tot un fenomen cinematogràfic), i el recull de contes L’assassinat de Margaret Thatcher, de Hilary Mantel.

Amb el conflicte nord-irlandès de fons, El gran salt s’ambienta en la tardor del 1984, quan un home s’allotja al Grand Hotel de Brighton per col·locar-hi una bomba que posi fi a la vida de la primera ministra durant la convenció del Partit Conservador. Però més que centrar-se en l’atemptat, del qual Thatcher en va sortir il·lesa tot i que va deixar cinc morts –un fet que va sacsejar el Regne Unit; fins i tot Morrissey hi va dedicar una cançó–, la novel·la s’articula a partir de les vivències, les il·lusions i les pors de tres personatges ficticis: un jove de l’IRA, expert en explosius, una mica passerell; un atleta retirat que regenta l’hotel a mitges i espera que l’estada de la Dama de Ferro li permeti ascendir a director general; i la seva filla, una adolescent que hi fa de recepcionista mentre es planteja què vol ser de gran.

Per a Jonathan Lee, a vegades, l’abans és més interessant que el després, tal com li fa dir a un dels personatges. I en aquest cas té raó. El pes de la novel·la recau en tot allò que passa abans de l’explosió, tal com explica en el pròleg Matthew Tree. Com que sabem que la bomba va esclatar i quines van ser-ne les conseqüències –paradoxalment, Thatcher va viure una resurrecció política arran de l’atac–, el que ens interessa en aquesta novel·la amb atemptat és l’evolució dels protagonistes. La relació entre el pare i la filla, l’aprenentatge de l’artificier de l’IRA, les frustracions diàries, les rutines i els somnis dels tres personatges, ben construïts, complexos, i tremendament versemblants.

Contrasta la vida lluminosa dels hostes que van i venen de l’hotel de Brighton amb l’ambient més ombrívol dels anys de plom dels Troubles a Belfast, on el jove de l’IRA viu amb la seva mare en una casa humil de la Irlanda catòlica assetjada pels unionistes. Un dels valors d’El gran salt és com les dues realitats i les dues identitats s’entrecreuen.

Lee té ofici, narra de manera desacomplexada, amb una prosa fresca i un ritme trepidant. En bona part de la lectura, El gran salt sembla un thriller contemporani per com descriu els fets. I també deixa anar un punt irònic que s’agraeix. Amb tot, les últimes pàgines de la novel·la perden puntada. Potser l’autor la podia haver acabat en el moment de l’explosió, però opta per allargar-se una mica explicant què els passa als personatges. De tota manera, la lectura és entretinguda i acaba demostrant que té sentit deixar el conflicte polític com a teló de fons.