Cultura

cultura popular

novetat editorial

Un llibre posa en valor l’imaginari popular català

Editorial Comanegra publica el preciosista ‘El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya’, amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Maria Padilla

“Fa molt i molt de temps, les persones sabien que dins el món operaven forces ocultes en reialmes subtils. En aquella època, tenien més capacitat per a la poesia i la meravella i a ningú se li hauria acudit d’anomenar a la natura ‘medi ambient’.” Com si fos el relat d’un conte, un pròleg que convida a la màgia, comença El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya ; preciosista i curós, un regal a les mans publicat per l’editorial Comanegra amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions a càrrec de Maria Padilla.

Esperits de la natura

El llibre té la voluntat de recollir i posar en valor l’imaginari popular català –d’unes 200 criatures fantàstiques, n’ha fet una selecció de 53–, però també “recordar que els esperits de la natura que imaginem com follets o dones d’aigua, en altres èpoques s’hi creia, des d’un punt de vista mític o simbòlic”, explica l’escriptor Joan de Déu Prats, especialitzat en literatura infantil i juvenil. Assenyala Prats que hi ha cultures que no han perdut aquesta connexió ni aquest coneixement, com poden ser la cultura japonesa i la hindú: “Els japonesos, amb el sintoisme, tenen una cultura relacionada amb els esperits de la natura, i tot aquest bagatge cultural ens ha arribat a través del manga i les pel·lícules d’animació.”

L’autor, Joan de Déu Prats va proposar a Comanegra fer un recull de l’imaginari popular català, però també aquest realisme fantàstic que s’havia perdut a Catalunya. Des de l’editorial van voler fer un pas endavant, dirigint-ho a un públic adult amb una proposta que anés més enllà de la simple catalogació a l’estil d’Amades i que recollís una cultura pròpia tal com han fet bascos, gallecs i anglosaxons, en la línia de la tradició celta.

La selecció de criatures que s’ha fet en el llibre ha tingut present la relació que tenen amb els esperits de la natura, divinitats romanes, gregues i iberes –els quals tenien un culte especial per a les cascades, els arbres i els boscos– i que han acabat en els contes infantils dels germans Grimm, un cop passats pel sedàs del cristianisme, la Il·lustració i el racionalisme. En el llibre es reivindica les forces dels quatre elements assenyalats pel metge del Renaixement Paracels: terra, foc, aigua i aire. Una d’aquestes figures és en Fumera, propi de Girona, l’Empordà, el Vallespir i el Rosselló. “A començament del solstici d’hivern, Jesús es va manifestar davant dels reis d’Orient com a messies. Durant aquesta epifania, un geni s’esmuny a l’interior de les cases”, diu el text del llibre. Explica Prats que en Fumera és Janus, un déu romà que ha donat nom al mes de gener, que obre l’any. “És una divinitat amb dues cares: una mira al futur i una altra, al passat, i amb això descobreix el present. Amb el temps ha quedat degradada, perquè les religions que s’imposen degraden els altres déus; i al final ha acabat com un esperit nadalenc que vigila els nens.” Amb les il·lustracions, de detallisme científic i fantasia, de Maria Padilla, i textos poètics i divulgatius, el llibre apareix perfecte sota el tió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa