Shakespeare a la tele

Hi ha una frase que ha fet certa fortuna entre els serieaddictes segons la qual si Shakespeare fos viu treballaria com a guionista per a l'HBO. Però l'expressió, que queda bonica en un article d'opinió, no és més que això. Perquè Shakespeare està en nòmina des de fa anys a la BBC: pel pedigrí britànic en la ficció d'època i per recrear, amb mestratge i elegància, els seus clàssics que contribueixen al patriotisme de l'espectador i a enfortir encara més els vincles sentimentals amb la cadena i amb el país. En canvi, quan aquí hem volgut fer divulgació històrica a través de la ficció i amb els nostres mites –Ermessenda, per exemple, o Arnau–, més que patriotisme hem aconseguit un reguitzell d'anècdotes en l'imaginari col·lectiu. Tornant a Shakespeare, la BBC, coincidint amb l'Olimpíada cultural, va estrenar The Hollow Crown, minisèrie de quatre episodis sobre la nissaga reial que configuren les obres de Ricard II, Enric IV i Enric V. Ja no és per la riquesa en la factura visual ni per l'ambientació de l'època, excel·lent, sinó perquè sabent que està pensada per al format televisiu manté l'esperit del teatre però sense ser, és clar, un Estudio 1. The Hollow Crown fascina amb el seu anglès antic i ho fa amb la mateixa intensitat amb què la companyia teatral Propeller fa posar dempeus el públic gironí del festival Temporada Alta amb les seves adaptacions de Shakespeare. Com deia l'actor Tom Hiddleston (Enric V), afalagat per les crítiques, qui guanya, a la fi, és Shakespeare, perquè les seves paraules són eternes.