“L’oient t’ha d’escoltar pel que expliques, no per ser una dona”

El partit era dissabte i dilluns em va trucar Sique Rodríguez, el cap d’esports de la SER Catalunya, i em va demanar si m’hi veia amb cor. Vaig trigar els tres segons de rigor per fer veure que m’ho pensava.

Vaig parlar amb en Lluís Flaquer, també amb en Raül Muxach, que és amb qui treballo des de peu de camp quan ell narra el Girona per SER Catalunya. També vaig parlar amb en Miguel Ángel Román, que és un dels narradors de Gol TV.

Tots coincidien bastant. Sobretot que sent el primer dia no m’atabalés, era normal que el primer dia no pogués aplicar tot allò que volia; també que estigués molt tranquil·la i que disfrutés molt del partit. Si disfrutes del partit ajuda a explicar-lo millor. I al final que parlés del que sabia, de futbol. Plantejar-me el primer partit com el primer de molts i que no havia de demostrar res en el primer.

L’experiència va ser molt maca. Estava molt nerviosa, la nit i els dies abans. Però durant el partit no sé què va passar, i ho vaig gaudir. Vaig estar molt més a gust del que em pensava. Els companys em van ajudar molt; l’ambient distès i còmode va fer que m’expressés més fàcilment. És cert que després vaig pensar on m’havia equivocat i com millorar pel següent.

M’ho prenc com una cosa que he fet per primera vegada. En el meu cas no penso que sigui res excepcional ni especial. Li dono un punt de normalitat. Estava més preocupada per no equivocar-me que pel fet de ser una veu femenina narrant un partit de futbol.

Si comparem la dedicació dels mitjans a l’esport femení ara amb deu anys enrere, no hi ha color. S’ha avançat molt comparat amb el que hi havia abans. Que s’hauria de fer molt més? Sí, perquè els mitjans són l’altaveu. S’ha fet un pas de gegant retransmetent partits d’esport femení; la gent coneix les jugadores, omplen estadis, les audiències pugen...

Són reportatges i entrevistes de persones relacionades amb l’esport femení; no sempre són dones, sinó també homes lligats a l’esport femení , que és l’eix vertebrador. Hi tinc una conversa, que m’expliquin la situació present i les perspectives de futur i com millorar-ho. Parlar amb les protagonistes i com els homes viuen l’esport femení. Es pot veure al YouTube.

Tradicionalment la televisió era així, amb uns determinats cànons, però això està canviant molt. Les dones que volen dedicar-se al periodisme esportiu estan molt ben preparades, sempre ho han estat, però ara molt més perquè tenen les eines per fer-ho. Penso que el que es valora, ara, és el discurs i coneixement que tenen; les opinions de les dones s’escolten molt més i crec que és el que es valora.

Abans has citat el nom: Natàlia Arroyo crec que és l’exemple de dona involucrada en el periodisme esportiu. La gent l’escolta pel que diu, no pensa que és una dona, té un discurs molt interessant, que atrapa. El prototip hauria de ser aquest: dones que es projectin pel discurs que tenen, el seu coneixement, i no per la imatge. La paraula clau és convertir-se en un referent.

Crec que ara hi ha més oportunitats per les dones que abans no hi eren. L’altra cosa és que les aprofitis per demostrar el que ets capaç de fer. En el meu cas, treballo a la tele, a la ràdio, amb un projecte personal per YouTube... Mai hauria pensat tenir tantes oportunitats.

Demà narraré el MIC per Gol TV i em fa molta il·lusió perquè fa uns quants anys hi havia treballat en el departament de comunicació.