Comunicació

Crònica

Aplec de penyes

L’hivern ja ha arribat. De fet poques primaveres es viuen a Joc de trons. I tota la colla –bé, gairebé tota– es reuneix a Invernàlia. L’objectiu a l’inici de la vuitena i darrera temporada és detenir les ordes de morts vivents que ja han saltat el mur de gel i pretenen anar cap al sud. I no precisament de vacances. En aquest primer episodi de sis hi ha retrobaments entranyables i coneixences cara a cara que mai s’havien produït. L’estrella de tot plegat és la reina Daenerys, que arriba amb els seus dos dracs i amb Jon Snow. Retrets i abraçades en les trobades com la que fa Arya Stark al seu germà Jon, molt més càlida que la de Sansa, l’altra germana, que fot un petit capó a Tyrion Lannister. El mínim de mal que es poden fer un Lannister i un Stark. Però si bé l’atenció del capítol sembla acaparar-la Jon Snow, a banda de la reina dels dracs, cal parar atenció en el guardià de la nit Samwell Tarly. Si tot l’episodi és com un aplec de colles castelleres o de penyes futbolístiques, que tot i tenir un nexe, no poden deixar de banda la seva rivalitat, hi ha dues revelacions de secrets que de ben segur incidiran en el desenvolupament de la trama. Una fa referència a Jon Snow i l’altra, que queda més tapada, a Samwell Tarly.

Però tot i el clima de relativa unitat, en què els miserables potser no ho semblen tant, cal no refiar-se de ningú. La unitat d’acció enfront d’un enemic comú uneix pobles que fins aleshores eren antagònics, però no anul·la velles disputes que amb les noves notícies encara es poden fer més grans i virulentes. Els dolents de debò seguiran sent dolents. I Cersei, que s’ha quedat a Desembarcament del Rei fent negocis, militars i íntims, amb Euron, que és una bona peça, no és de les que es deixen doblegar per ningú.

Amb tot, si com ja ha començat a córrer el final serà una combinació de drama i happy end, en aquest episodi es barregen moments tensos i altres de més relaxats; és clar que és la calma abans de la tempesta. Aquesta mena de relax, fins i tot per a l’espectador, no pot ser res més que el preludi de situacions i escenes que de ben segur ens deixaran ben glaçats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia