Comunicació

JOSEP CUNÍ

PERIODISTA. HA TORNAT A LA RÀDIO AMB ‘AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ” DE SER CATALUNYA

“Les causes avui tenen més de teològiques que de socials”

El director general de la SER, Daniel Gavela, li va encomanar “fer periodisme” liderant un projecte amb el qual la ràdio espanyola vol tornar a estar present en el mercat català

Volta el món i torna al born: a Ràdio Barcelona.
Vaig fer pràctiques a Ràdio Joventut, però sí, el meu bateig va ser a Ràdio Barcelona, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer encara els històrics de la ràdio i de conviure i aprendre amb els que estaven renovant la ràdio. La fusió, en aquell moment, d’aquests dos conceptes, la història i la novetat, tot aquest procés de transició cap a una ràdio molt pensada que evolucionava, per raons sociològiques i polítiques, cap a una ràdio més oberta, espontània i sense censura... va ser una gran escola.
Aquest mestratge s’està perdent en molts mitjans
Segurament soc dels darrers professionals que van poder rebre el llegat dels històrics de la ràdio, en aquest cas de Ràdio Barcelona. Ens vam formar sense perdre de vista les parts positives d’aquell llegat, que era un mètode radiofònic, molt elaborat, resultat de molts anys d’experiència i creativitat, i traslladar-lo a la ràdio nova que s’estava impulsant a partir del principi de l’etapa de llibertat que vivia aquest país. Vist en perspectiva, va ser una suma d’al·licients que va promoure la renovació del model de ràdio català, i específicament barceloní, que després ha nodrit tota la ràdio, tant a Catalunya com a l’Estat.
Què li va fer dir que sí al projecte de liderar el matinal en català d’una ràdio, com la SER, amb l’epicentre de decisió a Madrid?
M’ho vaig pensar molt. Perquè per primer cop en la meva vida vaig contemplar condicionants de tipus personal. Perquè feia un any que havia deixat la televisió diària, i per tant havia deixat el periodisme quotidià. I havia entrat en una etapa que m’ha enriquit molt, i era voltar pel món i fer reportatges per a Mediaset. Paolo Vasile me’ls va encarregar i he treballat amb una gran llibertat. Per tant, hi estava molt còmode. I he d’admetre que tornar a la informació diària em feia una mica de mandra. Tornar a llevar-me a les quatre de la matinada, després d’haver-ho fet durant 27 anys entre la llarga etapa de Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ona Catalana i Els Matins de TV3, encara em feia més mandra. El repte, que d’altra banda no és nou per a mi, de posar en marxa un nou projecte va ser el que em va engrescar. Sobretot com la SER i el seu director general, Daniel Gavela, m’ho va plantejar: “Haz el periodismo que has hecho siempre.”
En aquest punt del partit Catalunya-Espanya, el periodisme està en dues trinxeres. Des d’on s’ho mira el Cuní amb un micro de la SER al davant?
Soc totalment crític amb el fet que s’hagin creat trinxeres, són sinònim de confrontació, i això no és bo per a ningú. El que crec que hauria de ser evitable és que el periodisme entrés a les trinxeres, i el periodisme hi ha entrat. A partir d’aquí, una part del periodisme perd el seu valor fundacional i intrínsec. Però alhora el periodisme té una gran oportunitat en la mesura que s’aparti tant com sigui possible de les trinxeres, el que no vol dir que no defensi una causa, la que cregui convenient editorialment; l’altra és que es converteixi en propagandista d’aquesta causa. I aquest és el matís. Quan una línia editorial està a favor d’una causa, no necessàriament ha de convertir la informació d’aquella causa i de la contrària en motiu ni de propaganda ni de teologia. I les causes avui tenen més de teològiques que de socials, i això és mala peça al teler. No podem pretendre que tot es converteixi en un concepte de fe. No vull que em demanin fe, vull que em generin confiança; són coses diferents.
Quin tipus d’oient pensa atraure? El que no vol trinxeres?
Sortim en un mercat en què hi ha una bipolarització per l’idioma. Sembla que si escoltes ràdio en català ets independentista i si escoltes ràdio en castellà ets espanyolista.
No està superat?
No sé si està superat. La història no és que surti a competir amb en Basté i la Terribas, que també; surto a competir amb tothom que emet. La competència és plural, transversal i global. Hi pot haver oients de ràdio en castellà que puguin passar-se a escoltar ràdio en català.
O de ràdio musical.
Sí que és cert que hi ha una quantitat d’oients que han passat a escoltar ràdio musical perquè se sentien saturats d’unes determinades informacions, en català o en castellà, cosa que posa de manifest un cert fracàs de la ràdio convencional. Amb tot això, el projecte es fa engrescador, el que no vol dir que deixi de ser complex, que ho és, i de risc. És important que valorem que una empresa com la SER aposti per aquest projecte. És una aposta de la SER, per raons comercials i econòmiques, de la qual es poden desprendre altres lectures. Però la base és la voluntat de la SER de tornar a estar present en el mercat català, que havia liderat durant tota la transició, l’època que jo havia estat a Ràdio Barcelona.
Quan s’acusa els mitjans públics d’adoctrinament, el problema de fons és que no s’han despartiditzat?
El problema és que els consells d’administració estan formats per persones que responen a quotes de partit. Defenso els mitjans públics, i els seus professionals, perquè hi he treballat i sé amb quines dificultats s’han d’enfrontar cada dia més enllà de les pròpies de la feina, que són tots els condicionants d’ordre burocràtic i de pressió ambiental. I també lamento que hi hagi, per part de mitjans privats, aquesta voluntat tendenciosa contra els públics, els quals són imprescindibles si s’acollissin a la seva funció, que molts cops, per ser altament competitius, l’obliden
El millor encara ha d’arribar?
Sempre. Fa poc llegia que la nostàlgia és un impuls per enfrontar-te, a partir de la força acumulada per l’herència viscuda, a un futur que esperes millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia