La incertesa fa basarda, però és pitjor no saber qui ets. Llegeixo un tuit de l’Agus Izquierdo, company meu a Núvol i millor persona: «Hi ha un grafiti a Figueres que dicta: M’agrada qui soc quan...

Deure’s a l’altre, com si d’alguna manera ens haguessin programat per a fer-ho, no té res a veure amb la submissió o la possessió. La seguretat de deure’s a l’altre, de ser-hi més enllà...

Som nostres, i això no ens ho podran rampinyar mai. En el llit elàstic que és la vida, nosaltres hem guanyat seguretat i calma. No en vull dir maduresa, perquè m’encisa que seguim instal·lats en...

No pot ser. De cap manera. Fa mesos que la cultura ha enfilat la via ràpida d’accés a la indigència. Qui mira de sobreviure en àmbits artístics es troba en punt mort. No es fan concerts, no s’obren...

A priori, els gats i els gossos tenen una sola cosa en comú: són mamífers. Durant els mesos de confinament i d’estiu s’han observat conductes, reaccions i alteracions diametralment oposades entre...

Un amic de l’escriptora Anaïs Nin li deia que ella no es mereixia un amor a mitges, referint-se a Henry Miller i a la seva intermitència emocional cap a ella. La Nin, infal·lible en la seva felicitat,...

La passió per l’escriptura em va venir abans que la regla. De ben petita ja omplia pàgines d’un dietari amb la poca vida viscuda per una nena de quatre o cinc anys. Hi anotava sensacions, electricitats,...

Conec una dona que davant de situacions vodevilesques s’escapoleix dient: “Jo poso canyes”. La Natàlia Quesada, a part de posar canyes de cervesa valenciana i copes de vins excel·lents, ha estudiat...

Louis Charpentier celebra la tardor perquè pot escoltar el cruixir de les fulles quan les trepitja i perquè, a més, tot sembla trist com quan algú es mor i aquest algú és proper: de lluny, diu, tots...