M’explica la meva amiga Mireia una manera brillant d’espolsar-se les trucades constants i carregoses de les companyies telefòniques, assetjadors salvatges. I, de passada, no està de més poder jugar...

Estimat Shangrila, suposo que va bé que algú parli de tu més enllà de l’electropop, l’evasió, els jocs de llum i les projeccions, Daft Punk o el projecte rodó. Aquí vinc a parlar-te de batec,...

Les cançons són addiccions. L’impuls elèctric que travessa el món de Måneskin (en danès, “claror de lluna”), un grup de rock italià que faríeu bé d’investigar, indica que bufen vents de...

Amb tu he redescobert el bosc, el sexe i la potència del crepuscle. De petita hi passejava, trobava fonts, caçava capgrossos, em banyava a les gorgues i m’hi pelava els genolls. Ara els últims rajos...

Escriu Sylvia Plath als seus diaris: “Em vaig estirar i vaig plorar, i em vaig disposar a sentir de nou, a admetre que era humana, vulnerable, sensible”. Ser humà és cagar-la. Hi ha qui la caga més...

“Els que de petits vam anar a una escola amb idees religioses sabem quan intenten conduir-nos i les tècniques que s’utilitzen per a fer-ho i, per tant, reaccionem amb rebuig sense proposar-nos-ho....

Hola, tu. Fa dies que penso que hi ha llavis que no es rendeixen mai. Per anys i pandèmies que passin, sempre hi ets, amb aquests ulls de nen i aquest excedent de bondat. Dius que fer-me l’amor comença...

La meva mama és una font de saviesa popular. Amb ella ratifico que els catalans tenim un humor escatològic fascinant. La gran dona que s’ho hauria hagut de pensar dues vegades abans de parir-me, perquè...

Se suposa que ja ho hauria d’haver paït, però quan es tracta de descriure la càrrega emocional que m’injecta un concert de Love of Lesbian, la cosa se’m complica. Potser perquè cal parlar d’atmosferes...