Des de la tendra edat de disset anys, una mare li ha repetit a la seva filla que sembla que no pugui conèixer ningú normal. Més enllà d’un concepte ultragenèric i cada dia més gastat —la normalitat—,...

Ella està sola al despatx. Ell arriba a casa i percep la seva absència. I no ho entén, perquè ella no fa ni vint-i-quatre hores que n’ha marxat, d’aquell espai. Les cases, de vegades, custodien...

No posaries la mà al meu forn, però actives la meva imaginació hiperexcitable. Muntem castells de cartes quan no bufa tramuntana: som previsors, perquè ja ens els han tombat massa vegades. Dius que...

Hem de deixar de carregar-nos a l’esquena els fracassos dels altres, que prou feina tenim amb els propis Quan un fill suspèn, per exemple, el fracàs és únicament seu. Ni de la mare que s’ha fet...

Podria comptar amb els dits de la mà d’un manc les vegades que he llepat una turquesa. Després de palpar-te la fortalesa dels deltoides, que no només entren dins el percentil (un mot que sona a medicament...

Em dius que la derrota permanent és inviable. Que potser aquesta columna serà més joliua, que algun dia pujaré al carro d’Epicur, que qui sap si la lluna m’acabarà sent favorable. Em sap greu...

Quina va ser la darrera vegada que vàreu llegir el que realment us venia de gust? Així comença l’últim llibre de Sebastià Portell, Les nenes que llegien al lavabo. Entre la narració autobiogràfica...

Han passat anys, però no te’n surts. No pots ni saps oblidar. No ets capaç d’anar endavant. El calendari s’accelera mentre tu has desaprès l’art del parpelleig. Et trobes encallat com s’empantanen...

Arrel de la meva anterior columna sobre Pla i Foix, vaig fer amics i enemics, sobretot això últim. Tocar un tòtem és com entrar a tota castanya a la foguera. Enllà dels gustos de cadascú, va aflorar...