Coronado, entre la llum i la foscor

Després de presentar-se amb èxit al Festival de Sant Sebastià, avui arriba als cinemes una producció estatal que demostra la viabilitat del cinema de gènere amb personalitat, amb capacitat de triomfar a la taquilla sense limitar-se a copiar models. La clau és que, més que imitar el thriller actual de Hollywood, s'alimenta dels clàssics del gènere, tant nord-americans com europeus.

La fórmula és senzilla d'escriure i difícil d'aplicar: una bona història (un policia busca un home pel seu compte, un pas endavant de la investigació oficial que dirigeix una jutgessa), una ambientació apropiada (uns baixos fons de Madrid desconeguts), una realització eficient que defuig els efectismes barats i la pirotècnia visual, i, sobretot, un protagonista ple de talent i en estat de gràcia. José Coronado, en el paper d'un inspector de policia decadent i amb l'ànima plena d'ombres, demostra que si no ha volat més alt és perquè el sostre del cinema espanyol no li ho ha permès. L'acompanyen un notable planter de secundaris, entre els quals destaca Helena Miquel. La cantant de Facto Delafé y las Flores Azules mostra el seu talent per al cinema amb una interpretació continguda i plena de força de la jutgessa Chacón.