Necrològiques

Recordant Pere Joan Palahí Escuder

Diumenge va ser d’aquells dies en què arriben notícies que no agraden. Ens ha deixat en Pere Joan Palahí. Una trucada d’en Joan Ball-llosera, cosí seu per part de mare, m’ho feia saber. En Pere Joan em va parlar de tu, que l’estimaves com un germà.

Coneixia en Pere Joan, la seva germana, de sempre veïns del barri vell, família de pintors. Ell coneixia els meus pares, el meu oncle, atleta i campió de boxa, jo sabia des de l’època de jovent les aficions dels toros amb en Pere Bellsolà, de nom el Panaderito, ell el Pinturero, en Sendra, al cel sia, advocat, fins i tot a una de les filles que va tenir li va posar Verònica. Eren un grup que varen gaudir uns anys de joventut d’aquesta afició. A més també havia vingut per casa. Després tots varen fer el seu camí.

Fa uns anys ens va aparèixer aquí on estic ara. En Raimon va buscar fotos d’ell, en Pere Joan, en Carles Gri, monjo de Montserrat, anant als Maristes, li vàrem passar fotografies i allò que fem tots quan ens fem grans per recordar la infantesa. Sí que és cert que quan el vàrem retrobar ell havia perdut el seu amic en Pere, que havia treballat amb ell uns anys. La seva pèrdua el va deixar entristit moralment. De les persones podríem escriure moltes coses, tots arribem al món amb la motxilla buida, però quan marxem ho fem amb la motxilla plena: això és el nostre camí de vida.

Pere Joan, després d’haver descrit més o menys de què et coneixia, vull plasmar el que em vares obsequiar l’endemà del teu aniversari. Et vaig felicitar per privat, em vares trucar per mòbil explicant-me coses d’amic a amiga que ben pensat ara crec que era un comiat amb una mena de confessió, i vares dir “mira quina sorpresa vaig tenir ahir al matí”. En directe em vares passar el vídeo. Ja saps, vaig plorar d’emoció per com el personal i la direcció de les Germanetes t’apreciaven i com et varen sorprendre. També em vares fer saber que estaves malalt, cosa que jo no sabia, però tenies una gran fe i esperaves el que Déu decidís.

Ahir et varen dir adeu a la capella de les Germanetes dels Pobres, la que ha estat la teva darrera casa, la teva família. T’han tractat esplèndidament. Jo des de aquí ho agraeixo a la direcció de les Germanetes dels Pobres. N’estaves content i agraït.

El comiat va ser en la més estricta intimitat degut a la pandèmia. No importa si no va poder venir molta gent o els que varen venir no varen poder accedir-hi, segur que tu els vas veure i amb un somriure en silenci els hi vas agrair. L’important és que passin els anys i recordin el Pere Joan Palahí (l’amic el Pinturero).

Del que estic més contenta, perquè mai ho oblidaré, és d’en Pere Joan dels darrers moments de la vida, pocs dies abans deixar-nos, el millor regal, les millors paraules i pensaments amb què em vas obsequiar, en Pere Joan l’Autèntic, el del 2021.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia