Necrològiques

Ha mort el sardanista Josep Gendrau Xifró

Josep Gendrau Xifró (Calonge, 1922) va morir, ahir, a la residència de la gent gran de Palamós on havia recalat després d’una estança en un geriàtric de Lloret de Mar. Avui a les 12, al cementiri de Calonge, els seus companys del Centre d’Estudis Calongins Colónico li diran adeu en un íntim acte de comiat en què es llegiran algunes de les seves felicitacions de Nadal. En el número 299 de la revista Som, de cultura popular catalana, l’escriptor Joan Domènech Moner relata una conversa que va tenir amb ell durant la seva estada a Lloret, i que titulava Josep Gendrau al llindar dels 90. Ara fa 10 anys. La combinació d’edat, ceguesa i ganes de no complicar la vida a ningú l’havien portat a deixar la intensa activitat social que va viure sempre. “El calongí Josep Gendrau i Xifró viu a Lloret d’ençà del gener del 2010. Va sentir a dir al seu amic músic Enric Vilà que en un geriàtric de Lloret s’estava molt bé i, en un moment determinat, no va voler complicar la vida ni a familiars ni a amics –tot i que el visiten assíduament– i se’n va venir cap a la vila de Marina. És un estoic. Fa onze anys que va perdre la vista, però viu de records i, algunes estones, escolta la televisió.”

I després de Lloret, a Palamós, la vida de Gendrau ha continuat sent la mateixa. Records i televisió d’oïda. Ho canviava una mica si quan l’anaves a veure li entraves d’estranquis uns bombons de la pastisseria. M’havien dit que no ho tenia permès, però ell ho agraïa no sabeu com. I jo crec que li motivaven la memòria, perquè repassava com si els estigués vivint, amb luxe de pèls i senyals, tots els episodis d’una vida quasi centenària

L’any 1933, amb onze anys, Gendrau i el seu amic Pere Caner ja feien col·laboracions literàries a La Veu de Calonge. La guerra el va portar a Menorca, on un parent hi havia fet el servei militar i s’hi havia casat. Al llarg de la seva vida, va fer de pastisser, de pagès, d’operari de Fecsa, de moliner i de manobre, fins que es va jubilar. Però, en realitat, era arqueòleg, poeta, corresponsal de premsa, activista cultural i sardanista. Sobretot, sardanista. Sardanista a Calonge, on no parava d’impulsar iniciatives, i sardanista errant per tot Catalunya, amb guardons i reconeixements en tots els aplecs i totes les agrupacions del país. El compositor Enric Vila li havia dedicat la sardana Ofrena a Calonge i Juli Esteve la que va titular A en Gendrau de Calonge.

A la seva vila, va fer el pregó de la festa major l’any 1992 i va impulsar l’ensenyament de sardanes (1973), l’Aplec (1975) i el guardó juvenil Anella Calongina (1976). Va ser un precursor de l’autoedició. Cada any per Nadal (mentre s’hi va veure), feia una felicitació amb una fotografia d’un indret del poble i un poema i la portava en mà casa per casa del poble i la feia arribar per correu als seus amics de tot Catalunya. Algunes es venen ara a internet.

Josep Gendrau era, des de temps molt complicats, un activista de la llengua i la cultura catalanes. De quan ningú no n’era, vaja. Ja l’estiu del 1940 van constituir les Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines (JBNC). Eren vailets dels barris del Bitller i de Sant Nazari, una desena de joves –Pere Caner, Lluís Vilar, Pere Viñals, Francesc Jou, Josep Gendrau, Josep Viladesau, Salvador Puigdevall, Lluís Barceló, Narcís Dalmau i Josep Bernabeu– a què posteriorment es van afegir Tomàs Echevarria i Joaquim Casellas. Diu l’historiador Albert Vilar: “L’associació naixia críptica, semiclandestina, perquè els seus valors topaven frontalment amb la ideologia de l’època. Llur ideari es concretava en tres mots: llibertat, cultura i Calonge, i una sola llengua d’expressió, el català. Aquest grup humà tingué com a premissa conèixer el patrimoni cultural i natural de Calonge i de Catalunya. Amb els anys, i després de moltes peripècies, les JBNC van donar lloc a l’actual Centre d’Estudis Calongins Colónico.”

Ahir, va morir un home bo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia