A reveure, Maria Carme
Penso que no calen paraules ni explicacions de per què ens han tallat de cop la flor més maca que cadascú de nosaltres podríem tenir al jardí de casa nostra i el dolor que sentiríem pel fet de la seva pèrdua.
La família, els companys de feina, els amics, els pacients, els veïns i tots els que formaven l’entorn de Maria Carme Font Senen no podem expressar, ni volent-ho, el que sentim. Jo sols li vull adreçar unes paraules, ja que si no ho fes no em sentiria bé.
Estimada Maria Carme, per començar ja portem el mateix nom. Quan vas perdre el nostre estimat Eloi jo li vaig dedicar un entranyable escrit al diari, ja que, per la seva trajectòria comercial i els anys de patiment per la seva salut, se’l mereixia amb escreix. Amb tu vàrem creuar denses cartes després de la mort de la Carme, la teva sogra, i el 2014, pel traspàs del senyor Eloi, ens vàrem tornar a escriure.
Repetir el que ha relatat la teva família ja no cal. Han definit amb estimació la gran persona que eres, però jo, per la relació que havíem mantingut, no podia deixar de dir a la teva filla que tenia una gran mare. I a tu, aquestes paraules: a reveure, Maria Carme.
Sé que quan arribis a aquest lloc tan privilegiat mare, marit i sogres t’esperaran amb els braços oberts i llavors, plegats, començaràs la teva merescuda jubilació. Descansa en pau.
Avui, a dos quarts d’una del migdia, se celebrarà la cerimònia al Tanatori de Girona.