Josep Maria Pla Torras

Josep Maria Pla Torras traspassà la matinada del 8 de febrer. Més enllà d’una família i uns amics que el recordarem amb escalf, deixa un llegat arquitectònic remarcable, amb forta projecció artística i social.

Fou una baula cabdal en la cadena que, en col·laboració amb Caixa de Girona i amb complicitats locals, va impulsar cooperatives d’habitatge arreu de les comarques gironines a les dècades de 1960 i 1970. Blanes, Bonmatí, Campdevànol, Castelló d’Empúries, Olot i Sant Joan les Fonts van ser poblacions que patien un dèficit habitacional greu que aquestes cooperatives van pal·liar amb cases ben dissenyades a un preu molt assequible. Durant molts anys, com a arquitecte del Patronat Provincial de l’Habitatge, continuà la tasca de posar al servei de molta gent arquitectura de qualitat.

Com a arquitecte de promocions privades –algunes, amb el seu germà Joan, també arquitecte–, va proposar: distribucions d’interiors molt racionals; cuines en façana; façanes amb sistemes de control lumínic i tèrmic; exteriors sobris, però elegants, amb materials com ara el formigó vist o el gres de Castella. Aquest darrer encara és visible en molts edificis de Banyoles o de l’Eixample de Girona, per exemple a la cantonada dels carrers Creu i Rutlla i al carrer Emili Grahit, 17.

Quatre obres remarcables de la seva autoria són l’edifici Les Feixes, a l’Estartit; l’edifici Jardí, a l’Eixample de Girona; la institució Joan Riu de Sant Gregori, i el col·legi Maristes de Girona –l’últim, en col·laboració amb Joan Maria de Ribot.

Defensava que l’arquitectura contemporània tingués una component artística, per la qual cosa incorporà a les façanes elements escultòrics, sobretot de Paco Torres Monsó –fris de l’antic Col·legi de Metges al carrer Lorenzana, Jaume I de l’edifici homònim de la Gran Via i frisos de l’edifici del Sol del carrer de la Creu, tots tres a Girona.

Va ser un dels arquitectes conservadors del Capítol de la Catedral de Girona –pla director de la catedral, Museu Capitular, etc.– Al servei del Bisbat, edificà esglésies de nova planta –La Canya?– i participà en restauracions notables, entre les quals, Fontcoberta, el Sant Sepulcre de Palera i el monestir de Sant Daniel, que acollirà la missa del seu funeral.