Apunts

En record de Joan Antoni Solans

Un exemple de bon servidor públic

Acabo de saber la notícia de la mort, en accident fortuït de trànsit, de l’amic i antic director general d’Urbanisme en el període clau per al país de 1980-1997; a més a més d’altres càrrecs, Creu de Sant Jordi 2003, i finalment president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Vam ser companys a l’Escola d’Arquitectura, vam ser en aquella època uns dels pocs interessats en urbanisme, enfront de l’hegemònica arquitectura, vam tenir bons professors que ens van animar en els estudis, entre els quals va destacar en Ribes Piera. En aquells anys de l’Escola vam compartir aquells ideals de progrés que tant ens van animar a treballar per un país millor. Solans ho va aconseguir, en un període en què gairebé no existia criteri urbanístic general que ordenés el gran desgavell edificador que existia a l’inici de la democràcia. Molt sovint es va enfrontar a poderosos interessos immobiliaris i a importants grups polítics, va lluitar, i sempre va tenir el suport del president Pujol. Va lluitar per un urbanisme al servei del país i va aconseguir implantar disciplina i criteris urbanístics bàsics que encara avui son vàlids.

Solans, d’arrels lleidatanes, va fer una bona i sostinguda feina durant els anys decisius de la configuració del país; ha deixat un bon llegat, que hem de continuar, del qual el més important és el compromís i la lluita per un país millor, ell ho va fer.

El recordarem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.