Adeu a un gran botiguer de l’Eixample
Eloy Prat, de Teixits Eloy, va morir divendres, a l’edat de 94 anys
M’acabo d’assabentar que ens ha deixat un gran amic i gran botiguer, el senyor Eloy Prat Horta, de Teixits Eloy, una botiga portada per ell, la seva esposa i el seu fill Eloy. A causa de la malaltia del fill, ells han estat a la botiga fins ben traspassada la jubilació.
Va ser sacsejat fa anys per la greu malaltia de moda, i va passar anys entrant i sortint dels hospitals. Però ell, quan podia, tornava a la botiga. Formava un tàndem familiar juntament amb les dependentes, de qui la senyora Carme deia que eren les seves nenes. D’una amabilitat envers la clientela única, al senyor Eloy li agradava Girona i feia poemes, i quan arribava Nadal era feliç donant-los a la clientela. Tant ell com la Carme són botiguers dels que han deixat petjada a Girona.
La malaltia del seu fill els va atrapar molt i van fer l’impossible i més que poden fer uns pares, i l’esposa del fill va acabar fent-li diàlisi a casa seva. Repeteixo: eren d’una amabilitat difícil de trobar. Primer van perdre el fill; després, no fa gaire, la mare, que tenia Alzheimer. I pel que m’han dit fa uns dies va caure i anava en cadira de rodes, fins que el seu cos ha dit adeu a la vida.
Ahir, dissabte, li van dir adeu a la parròquia de Santa Susana del Mercadal, on de ben segur no va faltar gent del món de l’agulla, que es va fer tips d’anar-hi a comprar.
Senyor Eloy, saludi els de casa però sobretot el Raimon, que hi acaba d’arribar.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.