Necrològiques

Mosaic

En record de Pilar Pagès Ferrés

Quan arriba la mort sembla que tot s’aturi, com si fos l’hora de la migdiada d’un migdia d’estiu: no se senten ni els ocells, com si el temps estigués suspès. Només passen les paraules, les pròpies i les dels altres. I aquestes paraules van creant un mosaic de molts colors que retrata qui se’n va a través de totes les mirades diferents d’aquells que l’estimaven. I, ja ho sabíem, a la Pili l’estimava molta gent. Aquest text és per a ella, però també per a tots aquells que de diverses maneres ens heu acompanyat i ens acompanyeu, per als que ens heu fet arribar aquests fragments de retrat a través de paraules o de presència. És per a tots aquells que han donat una mica de vida a aquesta quietud marejadora de migdia d’estiu. Ella ja no hi és (quin buit que deixa l’absència de la millor germana, tia, amiga, companya, mare), però ens ajuda veure una Pili diferent en cada mirada de cada persona que ens acompanya. A tots, gràcies. A ella... a ella que cada u que la dugui a la seva manera dins seu, la faci viure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia