Ara que el meu cor està de dol perquè el meu record desgrana cada bocí de les nostres rialles, no me’n sé avenir. Estic en xoc. Et veig venint de Rússia amb la teva Sasha. Compartíem plegades l’adopció tan desitjada. Recordes quan vaig anar a la Xina a buscar la Nuri i tu m’expressares la il·lusió també de ser mare d’una nena russa? No saps com m’ha esgarrifat la teva pèrdua sagnant de desamor. No t’ho mereixies: ningú es mereix una cosa així. Els cabdells de la ment són inextricables i sense recursos ens empetitim davant la impotència i la tragèdia.

Cosineta, et recordaré alegre, entusiasta, bella, activa, sempre jove. En David és un bon exemple de la teva bondat. Des d’ara l’olor de les roses em serà un continu retrobament.

T’estimo. Descansa en pau, Maria Carme.